La malaltia de Parkinson s'associa a una disfunció als mitocondris, els orgànuls encarregats, entre d’altres coses, de subministrar energia a les cèl·lules. Alguns estudis han demostrat que al líquid cefalorraquidi de pacients de Parkinson hi ha ADN mitocondrial que té defectes, cosa que seria un indicador d'aquest malfuncionament. Però el que està sense aclarir és si aquest mal funcionament mitocondrial és una conseqüència del Parkinson o és previ i és una de les causes de la malaltia.
Això és el que ha intentat aclarir ara un equip liderat per Ramon Trullas, professor d’investigació del CSIC a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i Alex Iranzo, del Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat de Barcelona i cap del grup de recerca de neurofisiologia clínica de l'IDIBAPS. Tots dos investigadors estan vinculats al CIBER de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED).
A l’estudi, que es publica a la revista eBioMedicine, del grup The Lancet, i realitzat principalment gràcies al finançament rebut per la Fundació Michael J. Fox d'USA, els investigadors han estudiat una cohort de pacients amb trastorn de conducta del son durant la fase REM (IRBD a les sigles en anglès). Aquest trastorn consisteix en una alteració de la fase de son profund que es caracteritza per la manca de relaxació muscular i l'execució de moviments bruscos i violents de les extremitats i el tronc que poden estar relacionats amb somnis agressius.
Molts pacients amb aquest trastorn acaben desenvolupant, al cap d'anys, o bé Parkinson o bé demència de cossos de Lewy, raó per la qual es considera que podria ser un estadi primerenc d'aquestes malalties. En totes dues, es formen al cervell uns dipòsits rodons i anormals de proteïna (anomenats cossos de Lewy) que estan associats a la mort de les neurones.
En col·laboració amb la Unitat de trastorns de la son de l'Hospital Clínic de Barcelona, l'equip ha pogut analitzar mostres de 71 pacients. D'ells, 34 van ser diagnosticats amb trastorn de conducta de son durant la fase REM i anys després van desenvolupar Parkinson o demència de cossos de Lewy; 17 van ser diagnosticats també amb trastorn de conducta de son en fase REM però van romandre lliures de malaltia; i 20 formaven un grup control sense trastorn de conducta del son ni parkinsonisme.
"Hem trobat que els pacients amb trastorn de la conducta del son en fase REM tenen nivells més alts d'ADN mitocondrial amb delecions en comparació del grup control", apunta Ramon Trullás, investigador del CSIC i líder del grup de CIBERNED Mecanismes moleculars de neurodegeneració.
La supervivència de les neurones, a diferència de la majoria de les cèl·lules del cos, depèn en gran part de l'energia que proporcionen els mitocondris. Els mitocondris són orgànuls intracel·lulars que tenen el seu propi ADN per funcionar correctament. La presència d'ADN mitocondrial circulant amb delecions indica que els mitocondris no poden proporcionar prou energia perquè les neurones mantinguin la seva activitat i supervivència a llarg termini.
Margalida Puigròs, investigadora de l'IIBB-CSIC i primera autora del treball, explica que “els pacients amb trastorn de conducta del son en fase REM, tant els que van desenvolupar Parkinson posteriorment com els que no, van presentar més ADN mitocondrial circulant amb delecions –és a dir , que han perdut algun fragment de material genètic- al líquid cefalorraquidi que el grup control”.
Però la troballa més rellevant, afegeix, “és que hem observat que la quantitat d'ADN amb delecions està relacionada amb el temps en què els pacients amb trastorn de conducta del son trigaran a manifestar els símptomes clínics de la malaltia de Parkinson.” Es a dir, a més delecions mes aviat apareixerà la malaltia. Això suggereix que la disfunció de l'ADN mitocondrial és un mecanisme molecular primari de la cascada fisiopatològica que precedeix la manifestació clínica completa motora i cognitiva del Parkinson.
Article de referència:
Mitochondrial DNA deletions in the cerebrospinal fluid of patients with idiopathic REM sleep behaviour disorder. Margalida Puigròs, Anna Calderon, Daniel Martín-Ruiz, Mònica Serradell, Manel Fernández, Amaia Muñoz-Lopetegi, Gerard Mayà, Joan Santamaria, Carles Gaig, Anna Colell, Eduard Tolosa, Alex Iranzo and Ramon Trullas. eBioMedicine. 2024;102: 105065 https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2024.105065
