Fil de navegació
Fil de navegació
Parkinson
Fes una donació
Fes una donació
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és la malaltia del Parkinson?

Temps de lectura: 3 min

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu, progressiu i incurable, d'inici gradual i de naturalesa crònica. Es caracteritza principalment per alteracions motores com la lentitud de moviments, la rigidesa, els tremolors i les anomalies en la marxa. També s’associa a una àmplia gamma de símptomes no motors.

En molts registres epidemiològics globals, la malaltia de Parkinson és la malaltia neurodegenerativa amb una incidència en més ràpid augment. En la majoria dels casos és una malaltia esporàdica, però entre el 5 i el 10% dels casos poden ser hereditaris. Les formes genètiques són comunes en determinades zones geogràfiques i grups ètnics.

Hi ha nombrosos tractaments simptomàtics eficaços, tant farmacològics (amb diferents vies d’administració: oral, transdèrmica, subcutània i inhalada) com quirúrgics (com l’estimulació cerebral profunda), que milloren substancialment la qualitat de vida. Actualment, hi ha una intensa investigació sobre les causes, biomarcadors i tractaments que modifiquin el curs de la malaltia.

La malaltia de Parkinson en primera persona

Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
Malaltia de Parkinson | PortalCLÍNI...
Hi ha moltes línies d’investigació tant per trobar quina és la causa de la malaltia com dirigides a tractaments que poden modificar el curs de la malaltia. Hi ha molts tractaments disponibles que durant anys et permeten portar una bona qualitat de vida.
La malaltia de Parkinson explicada ...
Cada vegada més la recerca està avançant. Hi ha intervencions quirúrgiques que ens poden ajudar molt a la qualitat de vida.

Alteració neuroquímica de la malaltia de Parkinson

El denominador comú és la degeneració neuronal, que comença inicialment al tronc de l’encèfal, incloent la substància negra del mesencèfal. Això condueix a un dèficit de dopamina, que explica els símptomes motors i part dels símptomes no motors de la malaltia. A mesura que la malaltia evoluciona, altres tipus de neurones es veuen afectades de manera difusa arreu del cervell. Les neurones afectades presenten els anomenats cossos de Lewy, que són agregats de proteïnes on destaca la alfa-sinucleïna. Per això, la malaltia de Parkinson es classifica com una sinucleinopatia.

Tipus de malaltia de Parkinson

Malgrat aquesta alteració química i anatòmica comuna, existeixen diferents tipus de malaltia de Parkinson. Diverses formes de classificar-la són:

  • Segons la simptomatologia motora: Parkinson de predomini tremòric i Parkinson de predomini rígid-acinètic. El primer té un millor pronòstic.
  • Segons l’edat d’inici: Parkinson d’inici infantojuvenil (<20 anys, molt inusual), d’inici jove (<50 anys, no infreqüent), i d’inici adult (>50 anys amb mitjana d’edat de 65, el més freqüent).
  • Segons la història familiar: forma esporàdica i forma familiar.
  • Segons la genètica: Parkinson monogènic (que pot ser familiar o aparentment esporàdic en mutacions de baixa penetrança) i poligènic (múltiples variants genètiques que per separat són de baix risc, però en combinació poden explicar la malaltia).
  • Segons la clínica no motora: existeixen casos de predomini no motor (amb trastorns de son, disautonomia, disfunció psiquiàtrica, cognitiva, etc.), amb simptomatologia motora molt lleu.
  • Segons l’afectació cognitiva: Parkinson sense alteració cognitiva, Parkinson amb deteriorament cognitiu lleu i l’espectre del Parkinson amb demència o demència amb cossos de Lewy. Algun estudi epidemiològic ha parlat de la “inevitabilitat” de la demència en el Parkinson, però hi ha fins a un 20% o més de pacients que després de 10 i fins i tot 20 anys d’evolució continuen presentant una apreciable preservació cognitiva.
  • Segons la topografia d’inici i progressió: es parla de les variants “body-first” en què les alteracions moleculars comencen pel sistema nerviós perifèric amb afectació autonòmica (restrenyiment, hipotensió) i del son (trastorn del son REM) seguides d’una malaltia central més agressiva, i “brain-first” en què predomina el tremolor asimètric i una afectació més benigna.

S’està investigant molt els factors biològics i ambientals que poden explicar aquesta important heterogeneïtat clínica entre pacients.

A quantes persones afecta?

S’ha descrit una  incidència (casos nous per any) d’entre vuit a 19 per 100.000 persones i any en la població general. És rara en persones menors de 40 anys i augmenta amb l’edat. Als 65 anys seria aproximadament de 50 per 100.000 i  als 85 anys de 400 per 100.000. S’estima que la incidència es duplicarà en les properes dècades. La prevalença (persones afectades en un determinat moment ja sigui de nou o prèviament) augmenta amb l'edat i s’estima del 0.5% als 65 anys i entre 1-4% entre 70-85 anys. Afecta entre 100 i 200 casos per cada 100.000 persones. És lleument més freqüent en homes que en  dones (proporció 3:2 aproximadament).

Segueix llegint Causes i Factors de Risc

Continguts relacionats

Alzheimer Cuidant el Cuidador
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Almudena Sánchez Gómez
Ana Cámara Lorenzo
Maria José Martí
Yaroslau Compta Hirnyj

Publicat: 8 juliol de 2019
Actualitzat: 30 juliol de 2025

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Notícies relacionades amb Parkinson