Tractament de la malaltia de Parkinson

Hàbits de vida saludable. S’aconsella seguir una dieta mediterrània i realitzar activitat física i intel·lectual, adequada a cada cas.

Suplements vitamínics. No hi ha evidència científica que recolzi l’ús de suplements vitamínics en general. No obstant, alguns pacients poden presentar dèficits vitamínics que, de vegades, poden donar símptomes. Si això es detecta, cal suplementar la vitamina en qüestió. Sempre s’ha de realitzar sota supervisió, ja que alguns suplements (com la vitamina B6) poden interferir amb l’absorció del principal tractament farmacològic (levodopa).

Alimentació. Als pacients amb afectació del sistema nerviós autònom que regula les funcions viscerals (disautonomia), si tenen restrenyiment, se’ls recomana augmentar l’activitat física i seguir una dieta rica en residus. A aquells a qui els baixa la pressió arterial en canviar de postura (hipotensió ortostàtica), se’ls aconsella una bona hidratació, una dieta amb sal o menjar sovint però en petites quantitats.

Activitat física. Es aconsella realitzar activitat física quotidiana (especialment caminar), vigilant de no provocar fatiga.

Fisioteràpia. Diversos tipus de fisioteràpia poden ser beneficiosos, ja que ajuden amb les lesions osteotendinoses habituals en la malaltia (com l’afectació dels tendons rotadors de l’espatlla, per exemple).

Logopèdia. En pacients amb alteració de la parla i/o de la deglució (disfàgia) es recomana logopèdia. Els espessidors també ajuden en el maneig de la disfàgia, que en casos greus pot requerir nutrició per tub de gastrostomia.

Teràpia ocupacional. Pot ajudar en l’adaptació funcional de la persona i del seu entorn (domèstic, laboral) a les dificultats que plantegin els símptomes.

Estimulació cognitiva. Es aconsella als pacients en totes les fases que mantinguin una vida intel·lectualment activa. Quan ja hi ha alteracions cognitives, que de vegades es manifesten des de l’inici i altres més tardanament, i poden ser lleus o arribar a una demència comparable a la malaltia d’Alzheimer, es poden beneficiar d’una intervenció neuropsicològica especialitzada.

Precursors de la dopamina (levodopa en diferents formulacions amb diferents inhibidors de la dopa-descarboxilasa) per augmentar la seva biodisponibilitat.

Agonistes del receptor dopaminèrgic (hi ha diferents disponibles per via oral o transdèrmica),

Inhibidors enzimàtics de la degradació de la levodopa (inhibidors de la MAO-B i de la COMT).

Neurocirurgia funcional d’estimulació cerebral profunda, habitualment del nucli subtalàmic.

Infusió intestinal contínua de gel de levodopa sí requereix un procediment quirúrgic-endoscòpic (col·locació de tub de gastrostomia).

Infusió contínua subcutània (amb un perfusor similar al de les infusions contínues d’insulina) d’un agonista dopaminèrgic (apomorfina).