Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 2 min

El restrenyiment és un problema de salut molt freqüent a tot al món. Tot i que la majoria de vegades és un símptoma que succeeix durant un període limitat en el temps, pot convertir-se en un problema crònic i afectar de forma greu la qualitat de vida de les persones que el presenten. Conèixer les causes associades a la seva aparició, prevenir-les, realitzar un adequat diagnòstic i utilitzar de manera correcta les diferents eines terapèutiques disponibles són mesures fonamentals per millorar aquest símptoma i les complicacions associades.  

Les mesures no farmacològiques són sempre el primer pas en un abordatge terapèutic i són canvis en l'estil de vida.

El restrenyiment és una manifestació subjectiva definida per una sèrie de símptomes que tenen en compte el nombre de deposicions que realitza una persona, la seva consistència o forma, l’esforç i la satisfacció obtinguda després de la defecació.  

Tipus de Restrenyiment

En línies generals, el restrenyiment es pot dividir en primari o idiopàtic i en secundari o orgànic. 

  • Restrenyiment primari. S’estableix per criteris clínic i després d’haver exclòs altres causes, i es deu, principalment, a alteracions funcionals primàries del còlon i del anorrecte. Dins d’aquest grup, la situació més freqüent es coneix com “restrenyiment amb trànsit colònic normal”, en què és possible demostrar que el temps de transport de les femtes al llarg del còlon és adequat, i acostuma a produir-se per situacions d’estrès o d’ansietat. En un percentatge més baix de casos el restrenyiment sí s’associa a un trànsit lent i, en altres, existeix una dificultat durant la defecació. 

  • Restrenyiment secundari. Pot ser degut a una àmplia varietat de malalties metabòliques, digestives, neurològiques i a multitud de fàrmacs.  

A quantes persones afecta?

El restrenyiment és un problema mèdic molt freqüent en la població general i afecta al voltant d’1 de cada 4 o 5 persones al llarg de la seva vida. Pot aparèixer a qualsevol edat, encara que la seva freqüència augmenta amb l’edat, particularment a partir dels 65 anys. Afecta més dones que homes, i aquesta diferència de gènere és menys freqüent en persones majors de 65-70 anys.  

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Faust Feu Caballé
Francesc Balaguer Prunes
Sabela Carballal Ramil

Publicat: 21 de juliol de 2020
Actualitzat: 21 de juliol de 2020

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.