Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Preguntes freqüents sobre el Restrenyiment

Temps de lectura: 3 min
És normal tenir restrenyiment?

El restrenyiment és un dels trastorns digestius crònics més freqüents i un dels motius més freqüent de consulta tant en atenció primària com en la consulta de gastroenterologia. De fet, aproximadament una de cada cinc persones refereix símptomes compatibles amb el restrenyiment al llarg de la seva vida. Pot afectar persones de qualsevol edat i sol ser més freqüent en dones, excepte a partir dels 65-70 anys que afecta per igual a ambdós sexes. La majoria de les vegades el restrenyiment és ocasional i, fins i tot, en els casos crònics la majoria de vegades no s'associa a complicacions. 

A partir de quin nombre de deposicions es considera restrenyiment?

El restrenyiment no es defineix únicament pel nombre de deposicions. Hi ha persones que consulten per restrenyiment i evacuen cada dia com a mínim un cop, i d'altres que no perceben cap dificultat, fins i tot, anant a al lavabo cada dos o tres dies. 

El restrenyiment és la manifestació subjectiva d'un estat de malestar: en alguns pacients es manifesta sobretot per una dificultat en l'evacuació de la femta que necessita ajuda de la mà o l'ús de supositoris, en altres predomina una baixa freqüència a l'hora de realitzar deposicions i altres tenen una freqüència diària, però els excrements tenen una consistència molt dura i provoca dificultat per a la seva expulsió o, fins i tot, dolor. Si un pacient presenta un o diversos d'aquests símptomes de manera repetida en el temps, és aconsellable que consulti al metge per abordar el diagnòstic i tractament més adequat. 

Què puc fer per prevenir el restrenyiment?

És important beure molta aigua, fer exercici físic de manera regular (caminar, córrer), fer una dieta rica en fruites, vegetals i cereals que aportin fibra; intentar tenir una rutina i constància amb els horaris d'anar al bany, així com prendre temps i evitar l'ús de laxants sense prescripció mèdica. 

Pot el restrenyiment desencadenar un càncer de còlon o recte?

No s'ha demostrat que el restrenyiment desencadeni càncer intestinal. Encara que infreqüentment, si és possible que aquest tipus de càncer es manifesti com l'aparició brusca de restrenyiment. Per això, si aquest canvi de ritme intestinal ocorre de forma brusca i mantinguda diverses setmanes en una persona major de 50 anys, o s'associa a altres signes clínics com aparició de sang amb la femta, anèmia per falta de ferro, pèrdua de pes o aparició d'una massa en recte o abdomen ha de consultar el metge per descartar que el restrenyiment no s'hagi produït com a conseqüència d'un càncer de còlon o recte. 

Quines conseqüències pot tenir el restrenyiment a llarg termini?

El restrenyiment normalment segueix un curs lleu, encara que pot arribar a ser molt molest i en algunes persones amb restrenyiment greu pot desencadenar alguna complicació. Entre elles, és freqüent l'aparició d'hemorroides i de fissures a l'anus. Les hemorroides apareixen per l'esforç excessiu durant la defecació, que dilata les venes de l'anus. També pot afavorir que s'inflamin produint dolor o picor i que sagnin. Les fissures anals són ferides que es produeixen en l'anus a causa del pas de femta dura, normalment també associat a la necessitat de realitzar un esforç. És per això que la prevenció del restrenyiment forma part del pla de tractament en pacients que consulten tant per símptomes hemorroidals com per dolor o sagnat secundari a fissura anal. Existeixen altres complicacions com l'aparició d’enterocele o rectocele (hèrnia amb descens o caiguda de l'intestí o recte a través de la vagina), obstrucció intestinal per fecaloma (impactació de femta dura en recte o còlon), volvulació intestinal (gir de l'intestí sobre si mateix ); molt més infreqüents i que quan ocorren solen afectar persones d'edat avançada amb malalties associades. 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Faust Feu Caballé
Francesc Balaguer Prunes
Sabela Carballal Ramil

Publicat: 21 de juliol de 2020
Actualitzat: 21 de juliol de 2020

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.