Diagnòstic del Restrenyiment

Manometria anorrectal. La manometria permet valorar la funció de l'esfínter anal en repòs i durant la defecació, així com l'activació reflexa del sòl pelvià. Pot mesurar la sensibilitat i adaptabilitat rectal i la relaxació de l'esfínter anal extern i intern. Es considera indicada en pacients que no responen a les mesures higièniques i dietètiques, i laxants de primer nivell. És útil en el diagnòstic de trastorn funcional de la defecació, i per a la correcta selecció de pacients candidats a rebre tractament rehabilitador mitjançant biofeedback anorrectal.

Test d'expulsió amb pilota. Consisteix en la introducció d'una pilota en el recte, que conté 50ml d'aigua, que el pacient ha d' evacuar. Tot i que la metodologia d'aquest test és variable, l'enfocament més estès és determinar el temps que triga el pacient a expulsar el globus en el vàter. Aquesta prova està indicada en els pacients que no responen al tractament amb canvis d'estil de vida i laxants de primer nivell, i quan la sospita és que l'estrenyiment està causat per una alteració de la defecació.

Determinació del temps de trànsit colònic (TTC). És una exploració de gran utilitat per aquells pacients amb sospita de trànsit colònic lent com a causa de l'estrenyiment. La seva determinació es realitza mitjançant la ingesta de petits marcadors radiopacs d'una substància plàstica lleugera i la posterior realització de radiologies d'abdomen seriades per quantificar el temps de trànsit colònic. A Espanya, el protocol més utilitzat és la realització de radiografies als 4 i 7 dies, fins i tot, en ocasions, el desè dia. El retard excessiu de la progressió d'aquests marcadors i la seva retenció en còlon són indicatius del diagnòstic de la inèrcia colònica o hipomotilitat del còlon.  Aquesta prova està indicada en els pacients que no responen al tractament amb canvis d'estil de vida, laxants de primer nivell i quan la sospita és que l'estrenyiment està causat per una hipomotilitat del còlon. 

Videodefecografia. La defecografia permet valorar l'anatomia i els canvis funcionals de l'anorrecte, essent útil quan se sospiten causes anatòmiques de l'estrenyiment com enterocele o invaginació, i en aquells pacients amb disfunció del sòl pelvià. Es considera un test coadjuvant i, per tant, no es recomanen com a exploració única per a diagnòstic. En la prova s'administren 150 ml de bari en el recte dels pacients, se'ls demana que realitzin maniobres de Valsalva (tossir, pujar) i es monitoritza la seva eliminació. Existeixen 2 tècniques per identificar les alteracions anatòmiques: 

• Fluoroscòpia. Té l'avantatge de ser accessible i ràpida, però irradia. 
• Ressonància magnètica. Té l' avantatge d' observar tots els òrgans del sòl de la pelvis durant la defecació sense irradiar, però és d'elevat cost i menys accessible que la primera. Actualment el Clínic disposa de la defecografia per ressonància magnètica.