Símptomes de la malaltia de Parkinson
La malaltia de Parkinson es caracteritza per un seguit de símptomes motors. Els més freqüents són:
Alentiment motor (bradicinèsia). És el més freqüent i defineix la malaltia. És evident en tasques repetitives i automàtiques (batre un ou, donar passes) amb pèrdua de destresa manual (cordar-se els botons, canvis en la lletra com la micrografia).
Tremolor. Es presenta típicament en repòs, encara que també pot ser d’acció. Sol començar a un costat del cos (ja sigui a la mà o al peu) abans de fer-se bilateral. Un 40% de pacients no el presenten mai al llarg de la malaltia.
Rigidesa muscular. Amb símptomes relacionats com el dolor articular o tendinós (molt característic tendinitis per exemple a l’espatlla).
Alteració de la marxa. Acostuma a no ser un problema greu i invalidant fins a fases avançades. No obstant molts pacients poden referir de forma primerenca que noten una marxa més arrossegada o lenta en comparació amb la de les altres persones.
Signes
Alentiment motor (bradicinèsia). Disminució progressiva de l’amplitud i/o la velocitat de moviments repetitius com l’obertura i tancament de la mà i la disminució de la velocitat dels moviments voluntaris i limitació de la seva extensió (hipocinèsia) amb pobresa de moviment general.
Tremolor de repòs. Habitualment en un rang de relativa baixa freqüència (4-6Hz) i amplitud variable que afecta de forma aïllada (inicialment) o predominant (durant l’evolució de la malaltia) un costat del cos.
Rigidesa. Pot ser un signe diagnòstic, fins i tot quan el pacient no l’ha notada simptomàticament, i s’identifica mobilitzant les articulacions del pacient.
Alteració de la marxa. Es poden evidenciar passes curtes i arrossegades, amb bloqueigs o paralització a l’hora de passar per llocs estrets o en girar. També és molt característica la reducció del balanceig d’un dels dos braços en caminar.
Falta d’expressió facial (hipomímia).
Disminució de la mida de l'escriptura (micrografia).
Fases evolutives de la malaltia de Parkinson
En les darreres dècades s’ha vist que aquests símptomes i signes motors defineixen la malaltia establerta, sent precedits per senyals que l’anticipen (malaltia prodròmica) i seguits d’una malaltia avançada o amb complicacions de la seva progressió.
Erròniament, s’ha estès la idea que la malaltia prodròmica és no motora i la malaltia establerta, motora, quan en realitat hi ha símptomes motors en la fase prodròmica i símptomes no motors que, en fases avançades, poden ser tan o més invalidants que els motors (com la demència, per exemple).
També, en algun moment, s’ha fet referència als símptomes prodròmics com a factors de risc, quan no ho són; es tracta de símptomes intrínsecs i conseqüència de la malaltia.
Tenint en compte tot això, es podria parlar de 3 fases en què, en diferents combinacions, sovint coexisteixen símptomes motors i no motors:
Malaltia de Parkinson prodròmica. Pot començar anys o dècades abans de la malaltia establerta. Els símptomes són:
- Tremolor lleu i d'acció
- Pèrdua d’olfacte (hipòsmia)
- Restrenyiment
- Trastorn de conducta durant el son REM (somnis vius amb moviments vigorosos i vocalitzacions durant el son), insomni, somnolència excessiva
- Apatia
- Dolor
- Il·lusions visuals o al·lucinacions menors
- Altres
Malaltia de Parkinson establerta
- Inicial. Definida pels símptomes motors cardinals detallats anteriorment i amb un període variable de temps de fins a diversos anys durant els quals la teràpia farmacològica dona un control molt satisfactori dels símptomes (“lluna de mel”).
- Intermèdia. Comencen a aparèixer fluctuacions motores amb períodes on i off, amb o sense discinèsies, però controlables amb ajustos farmacològics tant de medicació oral convencional com de medicació de rescat (apomorfina subcutània, levodopa inhalada).
- Complicada. Les fluctuacions motores són refractàries al millor tractament mèdic i cal recórrer a teràpies complexes com infusions de fàrmacs (infusió subcutània d’apomorfina o levodopa, infusió intestinal de levodopa, estimulació cerebral profunda).
Malaltia de Parkinson avançada. En aquesta fase, al cap de 10, 15 o més anys (segons el tipus de Parkinson, l’edat d’inici i altres factors), apareixen complicacions motores i no motores extranigrals, refractàries al tractament dopaminèrgic, com: al·lucinacions, demència, incontinència urinària, disfàgia, desequilibri amb caigudes. Moltes d’aquestes no tenen tractament específic i el seu maneig es basa en mesures de suport i cures. En aquesta fase es presenta el màxim grau de dependència i la mortalitat sol deure’s a complicacions derivades de la fragilitat i la immobilitat: infeccions respiratòries per aspiració, infeccions urinàries, suboclusió intestinal, embòlia pulmonar, etc.
Disminució de l’agudesa olfactòria (hipoòsmia).
Estrenyiment.
Trastorns del son. Trastorn del son REM (malsons vívids amb moviments vigorosos i vocalitzacions durant el son), insomni, somnolència excessiva.
Apatia (falta de motivació, interès),
Dolor no només per la pròpia rigidesa, etc.
El Parkinson pot causar pèrdua de memòria?
Informació documentada per:
Publicat: 8 juliol de 2019
Actualitzat: 30 juliol de 2025
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
