En aquest context, dos estudis recents desenvolupats en el marc del projecte COLONPREV aporten noves dades per entendre millor com funcionen les estratègies de cribratge. Aquest projecte és un gran estudi multicèntric coordinat pel Clínic Barcelona–IDIBAPS, en el marc del Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Centre, i l’Hospital Universitario de Canarias, amb la participació d’hospitals i programes de cribratge de diverses comunitats autònomes.
El càncer colorectal i la importància del cribratge
El càncer colorectal és un dels tumors més freqüents i una de les principals causes de mortalitat per càncer. Sovint s’origina a partir de pòlips o lesions precanceroses que es desenvolupen lentament i que poden detectar-se i extirpar-se abans que evolucionin. Per això, participar en els programes de cribratge és essencial per detectar el càncer en fases inicials o, fins i tot, prevenir-lo.
A Catalunya i a la resta de l’Estat, el cribratge es realitza mitjançant una prova senzilla de sang oculta en femta (FIT). Quan el resultat és positiu, es deriva la persona a una colonoscòpia, que permet visualitzar el còlon i eliminar lesions.
La validació d’aquesta estratègia de cribratge s’ha fet a través de l’estudi COLONPREV, coordinat el Dr. Antoni Castells, director assistencial de l’Hospital Clínic Barcelona, cap del grup Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l’IDIBAPS i del CIBERehd, i catedràtic de Gastroenterologia de la Universitat de Barcelona; i el Dr. Enrique Quintero, gastroenteròleg de l’Hospital Universitario de Canarias i catedràtic de la Universidad de La Laguna a Tenerife. Aquest estudi va determinar que la prova FIT i la colonoscòpia són equivalents per detectar el càncer colorectal.
Quines lesions es detecten amb cada estratègia?
El primer dels treballs de COLONPREV, publicat com a research letter a la revista Gastroenterology, analitza com són les lesions descobertes quan la colonoscòpia es fa de dues maneres diferents: com a prova inicial de cribratge o després d’un resultat positiu en el test FIT.
L’estudi mostra que les persones que arriben a colonoscòpia després d’un FIT positiu solen presentar lesions més evolucionades. Són lesions que, en general, són de mida més gran i tenen trets histològics que indiquen una major progressió.
En canvi, quan la colonoscòpia s’utilitza com a prova de cribratge directament, s’hi observen molts més pòlips en conjunt, incloent-hi lesions petites o incipients que poden no evolucionar mai cap a un tumor o trigar anys a fer-ho.
“Aquesta diferència indica que les dues estratègies es complementen: el FIT funciona com una prova de selecció que identifica les persones amb més probabilitat de tenir lesions rellevants, i la colonoscòpia permet tractar-les precoçment o detectar altres lesions que no han donat senyals en el test”, apunta Antoni Castells.
El cribratge és igual d’efectiu en homes i dones i en totes les franges d’edat estudiades
El segon estudi, publicat a United European Gastroenterology Journal, analitza si l’efectivitat del cribratge varia en funció del sexe o de l’edat de les persones participants. S’hi van incloure més de 53.000 persones de 50 a 69 anys, convidades a realitzar-se una colonoscòpia única o bé un test FIT periòdic.
Els resultats indiquen que tant el FIT com la colonoscòpia redueixen de manera similar els nous casos de càncer colorectal i les morts per aquesta malaltia en homes i dones i en totes les franges d’edat analitzades. També es confirma que la participació és més alta quan s’ofereix el FIT, un element clau per arribar a més població i, per tant, per millorar l’impacte del programa.
Tot i que els homes i les persones de més edat tenen un risc inicial més alt de desenvolupar càncer colorectal, el benefici del cribratge es manté igualment per a tots els grups.
Un missatge clau: participar en el cribratge salva vides
A més dels resultats dels dos estudis, un comentari publicat recentment a la revista Gastroenterology signat, entre d’altres, pel Dr. Antoni Castells reflexiona sobre el paper de les diferents estratègies de cribratge i destaca que el més important no és escollir una única prova, sinó assegurar que la població participi en el programa.
Segons el comentari, la colonoscòpia i el test de sang oculta en femta tenen funcions complementàries i són igualment rellevants dins d’un sistema de cribratge organitzat que prioritzi l’accessibilitat, l’eficiència i l’impacte en salut pública.
“L’objectiu no és decidir quina prova és la ‘millor’, sinó aconseguir que la població participi al programa. La colonoscòpia i el FIT són eines complementàries que, ben utilitzades, permeten prevenir més casos i reduir la mortalitat del càncer colorectal.”, conclou el Dr. Castells.
Referència dels estudis:
Castells A, Quintero E, Pellisé M, Frías-Arrocha E, Hernández C, Serra-Burriel M; COLONPREV Study Investigators. Characteristics of Colonoscopy- and Fecal Immunochemical Test-Based Screen-Detected Premalignant Neoplastic Lesions: Results From the COLONPREV Study. Gastroenterology. 2026 Mar;170(3):627-630. doi: 10.1053/j.gastro.2025.10.018.
Castells A, Quintero E, Serra-Burriel M, Bujanda L, Castán-Cameo S, Cubiella J, Díaz-Tasende J, Lanas Á, Ono A, Coll-Vinent B, Frías-Arrocha E, Hernández C, Jover R, Andreu M, Carballo F, Morillas JD, Salas D; COLONPREV study investigators. Sex- and Age-Stratified Outcomes of Colonoscopy Versus Faecal Immunochemical Testing: Post-Analysis of the COLONPREV Study. United European Gastroenterol J. 2026 Mar;14(2):e70169. doi: 10.1002/ueg2.70169.
Ladabaum U, Weinberg DS, Castells A. Can Colonoscopy Still Be Promoted as the Best Choice for Colorectal Cancer Screening? Gastroenterology. 2026 Mar;170(3):456-462. doi: 10.1053/j.gastro.2025.12.026.
