El Clínic-IDIBAPS ha tingut una participació rellevant en aquest informe a través de dos dels tres comissionats espanyols: Pere Ginès, consultor sènior del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona i cap del grup Malalties Cròniques del Fetge: Mecanismes Moleculars i Conseqüències Clíniques de l’IDIBAPS i del CIBEREHD, i Núria Fabrellas, catedràtica d’Infermeria de salut pública i comunitària de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i investigadora del mateix grup.
Una crisi amb un alt impacte econòmic i causes evitables
L’informe posa de manifest que les malalties hepàtiques representen una càrrega sanitària i econòmica molt significativa. De fet, estima que, en absència d’aquestes malalties, l’economia dels països europeus seria aproximadament 55.000 milions d’euros més gran cada any, a causa principalment de la pèrdua de productivitat i de les morts prematures.
El consum d’alcohol i l’obesitat, juntament amb les hepatitis víriques, continuen sent les principals causes de mortalitat relacionada amb el fetge a Europa. Es tracta de factors en gran part evitables, fortament influïts pels anomenats determinants comercials de la salut, com el màrqueting, el preu i la disponibilitat de l’alcohol i dels aliments poc saludables. El report subratlla la necessitat d’aplicar regulacions més estrictes i polítiques públiques que afavoreixin entorns més saludables.
A més, moltes persones continuen arribant al sistema sanitari massa tard. El diagnòstic tardà de les malalties hepàtiques limita les opcions terapèutiques i empitjora el pronòstic, tot i que la detecció precoç podria prevenir la progressió cap a cirrosi o càncer de fetge i salvar moltes vides.
“La realitat dels pacients ens mostra que encara arribem tard; identificar el risc hepàtic abans és clau per canviar el curs de la malaltia”, assenyala Núria Fabrellas.
Recomanacions clau per a les polítiques públiques
La Comissió fa una crida a una acció política coordinada a escala europea i nacional. Entre les principals recomanacions destaquen la introducció d’advertències sanitàries a les begudes alcohòliques i la restricció de la publicitat digital, especialment la dirigida a joves; una regulació més ferma del màrqueting i la fiscalitat de l’alcohol i els aliments ultraprocessats; l’ampliació del cribratge i l’accés al tractament de les hepatitis víriques, especialment en poblacions vulnerables; i el reforç de models d’atenció integrada entre l’atenció primària, l’especialitzada i l’àmbit comunitari.
“Disposem de l’evidència científica i de les eines clíniques necessàries; el repte ara és implementar-les de manera homogènia i efectiva arreu d’Europa”, destaca Pere Ginès, comissionat de l’informe.
Tres prioritats per canviar el rumb
Finalment, el report identifica tres prioritats clares per avançar de manera decidida: situar les malalties hepàtiques com una prioritat de salut pública; millorar el diagnòstic precoç i el tractament amb una atenció coordinada per a pacients, sovint amb múltiples patologies; i abordar les causes estructurals de la malaltia, com el consum d’alcohol i les dietes no saludables. Segons la Comissió, Europa es troba en un moment clau per transformar l’evidència científica en acció i revertir una tendència que encara és a temps de canviar.
Article de referència
Karlsen T, Hutchinson S, Zelber-Sagi S et al.
Implementing sustainable liver health in Europe: a second EASL–Lancet Commission
The Lancet, 2026; 407, 1825-1890
