Recerca

Dos articles revisen el coneixement actual per al maneig integral del carcinoma hepatocel·lular

Investigadors del Clínic-IDIBAPS han coordinat dos articles de revisió sobre carcinoma hepatocel·lular (HCC), el tipus més freqüent de càncer de fetge, en els que s’analitzen les novetats en el maneig de l’HCC en tots els seus estadis: des del diagnòstic o el cribratge de la malaltia, fins als nous tractaments, tant sistèmics com locoregionals.

Dr. Josep M. Llovet, coordinador dels articles.

El Dr. Josep M. Llovet, Professor ICREA de l’IDIBAPS on dirigeix el grup Recerca translacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York, ha coordinat els dos treballs, publicats a Nature Reviews Disease Primers i Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology.

El càncer de fetge és encara un repte en l’àmbit de salut, representa la quarta causa de mort per càncer a tot el món i s’estima que el 2025 hi haurà més d’un milió de casos. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més comú de càncer de fetge i representa un 90% del total de casos diagnosticats.

Les infeccions pels virus de l’hepatitis B i C son el principal factor de risc per a l’aparició del HCC, tot i que la esteatohepatitis no alcohòlica, el que es coneix com a fetge gras associat a la síndrome metabòlica o la diabetis, s’està convertint en un important desencadenant de la malaltia.

Els darrers avenços en el cribratge, diagnòstic i tractament de la malaltia

En l’article publicat a la revista Nature Reviews Disease Primers, s’actualitzen les novetats en la patogènia i el maneig de l’HCC, des del diagnòstic, el cribratge de la malaltia, fins als nous tractaments o el paper dels biomarcadors i la biòpsia líquida

Tot i que aproximadament el 25% dels HCC tenen mutacions potencialment tractables, aquest descobriment encara no s’han de traslladar a la pràctica clínica per manca d’estudis fonamentats amb biomarcadors predictors de resposta. En aquest sentit, el diagnòstic radiològic topa amb la necessitat d’obtenir informació molecular dels tumors a través de les biòpsies líquida o tumoral, que la present revisió promou.

La revisió a Nat Rev Disease Primers proporciona una actualització dels avenços en el coneixement dels mecanismes de progressió del carcinoma hepatocel·lular i el seu tractament. Específicament, analitza la contribució de l’estatohepatitis no alcohòlica en el desenvolupament de l’HCC i quins són els mecanismes moleculars i immunològics associats a aquest factor de risc creixent. En la revisió es resumeixen les dades epidemiològiques de l’HCC, així com les noves eines diagnòstiques o de cribratge i per al maneig dels pacients.

Els autors dediquen la major part de la revisió a analitzar les noves teràpies moleculars (6 ja acceptades pel tractament sistèmic del HCC) i el paper que poden jugar les combinacions de fàrmacs (teràpies moleculars i immunoteràpies) en el tractament adjuvant, després d’una intervenció quirúrgica, o en les fases intermèdies i avançades de la malaltia. “Hi ha hagut una revolució en el tractament del carcinoma hepatocel·lular avançat en els darrers 10 anys. El 2007 es va aprovar Sorafenib com a principal tractament per a l’HCC i ara, el 2020, s’ha publicat un estudi que demostra que la combinació de dos anticossos monoclonals, bevacizumab i atezolizumab, és superior a sorafenib en el tractament de primera línia del l’HCC avançat”, explica Josep M. Llovet. Això ha canviat el maneig de la malaltia i també tindrà repercussió en el tractament en altres estadis d’aquest tipus de càncer hepàtic”, afegeix.

Tractament locoregional del carcinoma hepatocel·lular

En l’article a Nature Reviews Gastroenterology and Hepatology es revisen tots els tractaments locoregionals que s’utilitzen en HCC en estadis inicials i intermedis. Aquest tipus de tractaments són tractaments locoregionals dirigits contra el tumor i guiats per imatge. En aquest càncer, globalment, s’utilitzen en un 50-60% dels casos.

Durant 15 anys els tractaments estàndards han estat l’ablació per radiofreqüència, en estadis inicials no quirúrgics, i la quimioembolització, per als pacients en estadis intermedis.

En aquesta àrea hi ha hagut uns 20 assajos clínics fase III que han analitzat la utilització d’altres tractaments (per exemple, el tractament ablatiu amb microones o amb radioembolització), però els dos tractaments estàndard no han estat superats. “Actualment s’està explorant en assaigs fase III la millora de l’eficàcia dels tractaments locoregionals amb la combinació amb tractaments sistèmics amb immunoteràpia”, assenyala el Dr. Llovet. “En els propers anys veurem un canvi important en el maneig dels pacients en estadis inicials i intermedis , doncs és possible que aquests assajos avaluant combinacions resultin en un benefici clínic significatiu”, conclou.

Referències dels articles:

Hepatocellular carcinoma.

Llovet JM, Kelley RK, Villanueva A, Singal AG, Pikarsky E, Roayaie S, Lencioni R, Koike K, Zucman-Rossi J, Finn RS.Nat Rev Dis Primers. 2021 Jan 21;7(1):6. doi: 10.1038/s41572-020-00240-3.

Locoregional therapies in the era of molecular and immune treatments for hepatocellular carcinoma.

Llovet JM, De Baere T, Kulik L, Haber PK, Greten TF, Meyer T, Lencioni R.Nat Rev Gastroenterol Hepatol. 2021 Jan 28. doi: 10.1038/s41575-020-00395-0.

Arxius descarregables