El Clínic i el Reina Sofía de Còrdova validen el pòdcast guiat com a intervenció terapèutica en càncer de mama
Un equip multidisciplinari de professionals de l’Hospital Universitari Reina Sofía de Còrdova, de l’Hospital Clínic Barcelona i de l’Institut Maimònides de Recerca Biomèdica (IMIBIC), amb el suport de la Càtedra En què et puc ajudar? Humanitzant el càncer, de la Universitat de Còrdova, i de l’AECC, ha desenvolupat un treball de recerca per validar científicament l’ús d’un format de pòdcast guiat. Els resultats demostren la seva eficàcia com a intervenció terapèutica complementària per a dones que han finalitzat el tractament de quimioteràpia per càncer de mama.
El projecte de recerca ha estat desenvolupat per un equip de 13 persones dels dos centres hospitalaris, ha comptat amb la participació de 14 dones i ha tingut una durada aproximada d’un any i mig.
La recerca es va dur a terme amb un disseny mixt (qualitatiu i quantitatiu) i es va centrar en avaluar la capacitat de la narrativa sonora íntima per ajudar les pacients a processar la seva vivència oncològica.
Lo grabé en silencio
El protocol va consistir en què les participants de Còrdova i Barcelona gravessin els seus propis relats durant quatre dies i al voltant de quatre fases crítiques del procés de la malaltia: el diagnòstic, l’espera fins a saber quin tipus de tumor és i la seva extensió, la planificació del tractament i l’experiència amb la quimioteràpia.
Aquestes fases han estat establertes per les oncòlogues mèdiques que formen part de l’equip investigador: Cristina Morales, de l’Hospital Reina Sofía, i Montserrat Muñoz, de l’Hospital Clínic Barcelona.
Les dones van dedicar cada dia a una de les fases, gravant-se soles a casa seva, verbalitzant records, reflexions, etc., i construint en aquestes gravacions el discurs sobre allò que havien experimentat, centrant cada dia el pensament en un d’aquests moments concrets.
Les periodistes de l’equip investigador, dels dos hospitals, Laia Sánchez (Hospital Clínic Barcelona) i Gema Timón (Hospital Reina Sofía), han recollit aquestes gravacions individuals i han construït la sèrie de pòdcast ‘Lo grabé en silencio’, que consta precisament de quatre episodis.
Aquesta sèrie està disponible a les principals plataformes gratuïtes d’escolta de pòdcast, com Spotify, Ivoox i Youtube, i permet recórrer les pors, les incerteses, els valors i les fortaleses de les 14 dones participants en el projecte.
Després de les gravacions, les dones lliuraven les targetes de memòria amb els enregistraments i eren convocades a un grup de discussió guiat per especialistes en salut mental. Es van desenvolupar dos grups, un a cada hospital, per analitzar i parlar sobre l’impacte que les gravacions havien tingut en elles: com les havia afectat i què els havia aportat.
Impacte emocional del format d’autogravació
El contingut d’aquestes dues trobades (que van ser enregistrades) es va analitzar qualitativament i els resultats mostren que el format d’autogravació actua com un mecanisme de “drenatge mental” que alleuja la tensió acumulada durant el tractament. Les pacients van informar que l’exercici els va permetre ordenar els pensaments, expressar la seva vulnerabilitat sense filtres i resignificar el patiment, cosa que es tradueix en una millora del benestar emocional percebut.
La verbalització enregistrada i en solitud facilita un exercici de reconstrucció íntima de l’experiència que té un impacte terapèutic directe. “És un buidatge. M’ha tret una motxilla molt, molt gran de sobre”, són frases a tall d’exemple de les conclusions qualitatives extretes.
Segons ha expressat la Sandra, una de les dones participants, “ha estat un procés molt bonic i emocionant, de vegades dur pel fet de recordar, però que m’ha ajudat a veure’m amb distància, a sentir-me orgullosa del que he estat capaç de recórrer fins arribar aquí i que també m’ha obligat a dedicar-me un temps”.
La validació d’aquesta metodologia de pòdcast guiat resulta especialment rellevant en la fase de recuperació emocional post-tractament, un període sovint caracteritzat per la soledat, la persistència d’efectes secundaris i la pressió per “semblar curades”, aspectes que la intervenció contribueix a visibilitzar i abordar.
Perspectives d’implementació i validació del model
Aquesta eina, pel seu caràcter innovador, accessible i de baix cost, té un alt potencial per ser escalada i permetria una fàcil integració a les unitats d’oncologia i salut mental en un futur, quan es pugui desenvolupar un treball amb una població més àmplia.
La validació d’aquest format per part de l’equip investigador estableix un precedent en l’àmbit del suport psicosocial en oncologia i, a la llum d’aquests resultats, l’equip de recerca ja està treballant en el disseny d’un assaig clínic aleatoritzat que permeti ampliar la mostra, dotar la intervenció de validesa externa i establir el pòdcast guiat com una eina complementària estandarditzada, especialment útil per abordar la vulnerabilitat emocional després de la quimioteràpia.
