Assistència

El Clínic, primer hospital d’Espanya en realitzar 1.000 trasplantaments de ronyó de donant viu

L’Hospital Clínic de Barcelona s'ha convertit en el primer hospital d’Espanya en realitzar més de 1.000 trasplantaments de ronyó de donant viu. En motiu d’aquesta fita, el Clínic presenta aquest dijous una campanya de sensibilització ciutadana per el foment de la donació de donant viu que porta per títol ‘Mil trasplantaments, mil històries’.

La campanya ‘Mil trasplantaments, mil històries’ pretén sensibilitzar a la ciutadania sobre els beneficis de la donació de viu en els pacients amb insuficiència renal crònica

La presentació de la campanya i dels 1.000 trasplantaments renals de donant viu al Clínic ha anat a càrrec del Dr. Josep Maria Campistol, director general, el Dr. Antonio Alcaraz, cap de Servei d’Urologia, el Dr. Fritz Diekmann, cap de la secció de Trasplantament renal. També hi han participat Beatriz Domínguez-Gil, directora general de la Organización Nacional de Trasplantes (ONT) i Marc Ramentol, secretari general del Departament de Salut. Durant la presentació, també hi ha participat Josep Milián i Nativitat Milián, dos germans que es va sotmetre a un trasplantament renal a finals de febrer. Dels 5.000 trasplantaments renals que s’han fet al Clínic, 1.000 han estat de donant viu. I d’aquests 1.000, 110 s’han fet a través de cirurgia robòtica. L’Hospital Clínic compta amb un programa de trasplantament de donant viu, el responsable de qual actualment és el Dr. Ignacio Revuelta. 

La campanya presentada avui compta amb el suport institucional de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), l’Organització Catalana de Trasplantaments-Departament de Salut (OCATT) i la col·laboració de Novartis, Chiesi, Abex,  Glycorex, ADER i els cinemes Verdi. La campanya s’ha pogut concebre, produir i realitzar gràcies al suport i implicació de l’agència creativa Wunderman Thompson, que s’ha compromès desinteressadament amb la causa, per aconseguir un objectiu comú; conscienciar sobre la donació, col·laborar amb la ciència, i contribuir a incentivar la solidaritat en la societat. 

El trasplantament de ronyó de donant viu 

El trasplantament renal és un tractament quirúrgic en el qual s’implanta un ronyó sa obtingut d’un donant viu o mort a un pacient amb malaltia renal crònica terminal. L’objectiu del trasplantament és restablir les funcions del ronyó, entre d’altres, que depuri les toxines de la sang, faci un balanç hidroelectrolític (equilibri entre la quantitat d’aigua i minerals), produeixi síntesi d’hormones i, així, evitar la realització de diàlisi. En el cas de la donació de viu el ronyó procedeix d’una persona sana (familiar o amic) que de manera voluntària cedeix l’òrgan a un ésser estimat. Prèviament a la donació, es realitzen diferents estudis mèdics al donant i al receptor per confirmar la viabilitat de la donació i la compatibilitat entre ells. Es practiquen els trasplantaments renals amb pacients amb insuficiència renal quan els ronyons no realitzen bé les seves funcions, fet que provoca l'acumulació al cos d'aigua i de substàncies de rebuig. 

Qualsevol persona que vulgui ser donant en vida ha de realitzar-se una sèrie de proves: una revisió mèdica, una analítica completa amb serologies i determinació del grup sanguini i la realització de proves d’imatge, entre les quals destaca un angioTAC que serveix per estudiar l’anatomia dels ronyons.

En general, s’extreu el ronyó esquerre perquè permet obtenir una vena més llarga, la qual cosa facilita la cirurgia del trasplantament... En aquells casos en els quals hi hagi alguna anomalia renal sempre s’extreu el pitjor ronyó. Així mateix, es prefereix un òrgan amb vasos únics. Generalment, el ronyó consta d’una artèria renal originada en l’aorta abdominal, no obstant això, no és estrany trobar variacions arterials renals de forma que el ronyó a vegades presenta una irrigació múltiple. El fet de presentar vasos múltiples o haver d’extreure el ronyó dret no representa cap contraindicació per a la donació. La tècnica quirúrgica utilitzada per a l’obtenció renal és la laparoscòpia. Per realitzar aquesta tècnica es fan unes petites incisions a l’abdomen per introduir uns tubs de plàstic (trocars) per on s’introdueixen els instruments. Una vegada realitzada la dissecció del ronyó, es posen uns clips en l’artèria i la vena renal, per a la seva secció posterior. Ràpidament, s’extreu l’òrgan i es neteja la sang del donant amb un líquid de preservació a través de l’artèria renal.  

L’extracció de l’òrgan pot ser a través d’una incisió a nivell del melic o del baix ventre o, en el cas de les dones, a través d’una incisió en la cúpula vaginal. Una vegada finalitzat aquest procediment, es prepara el ronyó per ser immediatament implantat.  En 110 ocasions s’ha fet l’implant del ronyó al receptor a través de cirurgia robòtica. L'ús de la cirurgia robòtica en els trasplantaments renals comporta nombrosos avantatges ja que, encara que es realitza en el mateix temps que una cirurgia oberta, minimitza les complicacions, evita infeccions a la paret abdominal, l’aparició d’hèrnies, i afavoreix una ràpida recuperació del pacient trasplantat. La cirurgia robòtica en aquest tipus de trasplantaments ha permès introduir la cirurgia mínimament invasiva als pacients que més la necessiten; pacients fràgils amb insuficiència renal terminal. 

Campanya ‘Mil trasplantaments, mil històries’ 

Aquest dijous, també s’ha presentat la campanya ‘Mil trasplantaments, mil històries’, per tal de sensibilitzar a la ciutadania sobre els beneficis de la donació de viu en els pacients amb insuficiència renal crònica. S’han publicat diversos vídeos, realitzats a dins d’un quiròfan, de 8 parelles (donant i receptor) conversant amb els professionals que els van tractar. La campanya serà present en diversos mitjans de comunicació amb insercions publicitàries a premsa, ràdio, televisió i a la parada de metro d’Hospital Clínic (Línia 5). També serà present a les xarxes socials. 

Les parelles que apareixen a la campanya són les següents: (es poden veure els vídeos de totes les històries a www.miltrasplantamentsmilhistories.org

  • Cas 963 - José Antonio Estevan (receptor) i Mercedes Travé (donant), matrimoni, conversen amb el Dr. Ignacio Revuelta. Entre ells no eren compatibles, i es va poder fer un trasplantament creuat. La Mercedes expressa una gran satisfacció d’haver donat un ronyó a una persona que el necessitava, i al mateix temps, veure com al seu marit li ha canviat la vida. El Dr. Revuelta diu que la vida del donant ha de ser igual abans i després del trasplantament. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 699 – Fede Oppenheimer (receptor) i el Dr. Frederic Oppenheimer (donant), fill i pare, conversen amb el Dr. Antonio Alcaraz. El Dr. Oppenheimer era el cap de la Unitat de trasplantament renal de l’Hospital Clínic quan el seu fill es va posar malalt.  Confessa que va haver d’adaptar-se a “parlar del cas que era el meu fill”. El Dr. Alcaraz assegura que “el donant és Déu. És l’únic que no pot sortir malmès’. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 639 – Diego Solana (receptor) i Javier Solana (donant), fill i pare conversen amb el Dr. Josep Maria Campistol. El Diego acabava de fer 35 anys quan li van diagnosticar una insuficiència renal. El Diego tenia por d’enviar a quiròfan al seu pare, malgrat estar perfectament de salut. Quan el Diego i el Javier es van despertar de l’anestèsia el primer que van fer va ser preguntar per l’altre. El Dr. Campistol defensa que el donant és una persona sana que ha de continuar sent sana després de la donació. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 637 – Òscar Agea (receptor) i Lluís Agea (donant), germans, conversen amb el Dr. Lluís Peri. L’Òscar, amb una discapacitat afegida, va estar 7 anys i mig fent diàlisi. Els germans confessen que el trasplantament els ha unit més que mai. L’Òscar va poder tenir una filla. “No hi ha res impossibe a la vida”, diu. El Dr. Peri, per la seva banda, constata que el cas dels germans Agea era dels més complexos que s’ha fet. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 619 - Tomàs Cabello (receptor) i Servando Casas (donant), els dos amics conversen amb la Dra. Mireia Musquera. El Tomàs va estar dos anys fent diàlisi. El Servando li va dir "si necessites un ronyó, jo te’n dono un perquè en tinc dos”. Després del trasplantament, el Servando, també alcalde de Mediona, va casar al Tomàs i la seva dona. La Dra. Musquera apunta que “la possibilitat de donació entre amics sempre és molt baixa”. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 587. Anna Creus (receptora) i Marc Creus (donant), germans, conversen amb la Dra. Núria Esforzado. L’Anna ja havia patit un trasplantament i estava sotmesa als horaris i estat de salut de la diàlisi. L’Anna i en Marc estaven de vacances en un poble d’Osca i l’Anna li va dir “tu em donaries un ronyó?”. El Marc diu convençut que és “el millor que he fet a la meva vida! Jo amb un ronyó puc viure, i ella amb el meu ronyó pot tornar a viure”. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 510. Pau Ibars (receptor) i Agustina Jané (donant), fill i mare conversen amb el Dr. Fritz Diekmann. Quan el li van comunicar el diagnòstic en Marc, l’Agustina no va dubte ni un segon a oferir-li el seu ronyó. El Dr. Diekmann assegura que “la donació d’un ronyó és un gran acte d’amor”. MIRA EL VÍDEO.
  • Cas 336. Llanos Serna (receptora) i Carmen Serna (donant), germanes, conversen amb el Dr. Álvarez-Vijande. La Llanos va estar molts anys en llista d’espera i tenia molts anticossos, la qual cosa dificultava la possibilitat del trasplantament i, a més, eren de dos grups sanguinis diferents. Les altres germanes de la Llanos també podien ser compatibles i es van sortejar a cara o creu quina d’elles li acabaria donant un ronyó. MIRA EL VÍDEO.

1.000 trasplantaments de donant viu al Clínic: 

A continuació es detalla una breu cronologia dels 1.000 trasplantaments de donant viu a l’Hospital Clínic de Barcelona. 

  • 1965 - 1r trasplantament. El Clínic és el centre d’Espanya on es va fer el primer trasplantament renal. L'equip del Dr. Josep M. Gil-Vernet, amb la col·laboració del nefròleg Antoni Caralps van realitzar el primer trasplantament de ronyó d’Espanya el juliol de 1965. El primer trasplantament de donant viu va ser a l’octubre. 
  • 1971- Primer trasplantament de donant viu a un menor d’edat. 
  • 1977 – Primer trasplantament de donant viu a un pacient diabètic. 
  • 1978. Es realitza el trasplantament de donant viu número 100 
  • 1999- Primer trasplantament de donant viu entre cònjuges. 
  • 2002.- Primera nefrectomia laparoscòpica 
  • 2006- Primer trasplantament de donant viu entre dos persones incompatibles (grup sanguini). 
  • 2006 – Primer trasplantament de donant viu a un major de 70 anys.     
  • 2009 – Primer trasplantament creuat de donant viu (amb l’Hospital Virgen de las Nieves- Sevilla). 
  • 2010- Es realitza el trasplantament de donant viu número 500. 
  • 2015.- Primer trasplantament de donant viu robòtic. 
  • 2021- Es realitza el trasplantament de donant viu número 1.000. 

Pel que fa als receptors, el 36,6% són dones per 63,5% homes. El pacient més jove tenia 8 anys i el de més edat 77 i pel que fa a als donants el 67,4% eren dones mentre que el 32,6% han estat homes. El donant més jove tenia 18 anys i el de més edat 84. 

Arxius descarregables

Cronologia del trasplantament renal al Clínic.

PDF - 24,23 MB

Descarregar Cronologia del trasplantament renal al Clínic., PDF 24,23 MB