Un ofici discret però fonamental
Amb una plantilla de més de 8000 professionals, l’Hospital Clínic Barcelona és un dels principals centres d’assistència mèdica d’Espanya. En un entorn complex i d’elavada activitat, cada peça és indispensable. En el cas de la cuina del Clínic, els marmitons formen part dels serveis auxiliars i assumeixen una funció essencial per al conjunt del sistema. Tal com explica Juan Carlos Montilla, Cap de Producció del Servei d’Alimentació, “els marmitons fan la part més logística, no tenen relació directa amb l’elaboració del menjar però són imprescindibles, malgrat la seva feina sigui menys visible que altres.”
Sense aquesta tasca, l’engranatge de la cuina, que sol consistir en un sistema de rols organitzats per estaments jeràrquics, no funcionaria: la neteja, la logística i el circuit dels aliments depenen directament de la seva feina.
El cicle complet
La feina dels marmitons segueix un cicle constant i perfectament organitzat, amb tres torns —matí, tarda i nit— que asseguren el servei continu.
L’Aina Panisello, marmitona del Clínic, descriu amb detall aquest procés: “El cicle complet comença a les 5 del matí: un company nostre reparteix l’esmorzar a les habitacions i a les 10 nosaltres més o menys l’anem a recollir i el baixem”.
Un cop els carros arriben de les plantes, comença la segona fase: “El baixem aquí a la cuina per netejar el carro, netejar safates i netejar tots els estris i desinfectar-ho”. Aquest pas és fonamental per garantir la seguretat alimentària i evitar qualsevol risc per als pacients. Després, la feina es trasllada a la zona d’emplatat, on a través d’una cinta s’omplen les safates de plats amb el menjar recent cuinat.
El circuit es repeteix diverses vegades al dia: servir, recollir, netejar i tornar a preparar. Tal com resumeix Montilla, cada torn completa tot el circuit: “baixen els carros de les habitacions, netegen les safates, les passen pels túnels de rentat, per la cinta d’emplatar i pugen els carros de nou”.
Precisió i seguretat en cada detall
Més enllà de la logística, la tasca dels marmitons té un impacte directe en la salut dels pacients. A la cinta d’emplatat, la concentració i la coordinació són imprescindibles.
“El que realment importa és que qui estigui cantant les etiquetes més especials de dietes, com per exemple al·lèrgies i intoleràncies, vigili la contaminació creuada”, explica l’Aina.
Així, cada safata que surt de la cuina no només respon a un menú, sinó també a unes necessitats clíniques específiques, que han de ser respectades amb la màxima precisió.
Una feina poc visible però essencial per a l’engranatge
Una de les característiques d’aquest rol és la seva invisibilitat. A diferència d’altres professionals sanitaris, els marmitons no són fàcilment identificables per als pacients.
L’Aina reivindica la seva tasca: “Un metge pel passadís ja saps quina funció té, però a mi moltes vegades pel passadís em veuen i no saben realment què és el que estic fent jo”. Malgrat això, la seva contribució és directa i tangible: “Jo el que estic fent és recollir i desinfectar una safata per tal que es pugui tornar a posar menjar i es pugui tornar a pujar, i li porto l’aliment al pacient”.
Aquesta proximitat amb el circuit assistencial, encara que indirecta, converteix la seva feina en una peça imprescindible per garantir una atenció de qualitat. Els marmitons asseguren que el flux no s’aturi en cap moment i reconèixer la seva tasca és també posar en valor totes aquelles feines que, lluny del focus, permeten que el sistema sanitari funcioni amb eficàcia, seguretat i continuïtat.
