Nous avenços en l'impuls del futur Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona a l’Eix Diagonal Salut.
La Comissió Mixta de Seguiment s’ha reunit aquest dilluns al Palau de la Generalitat per compartir els treballs fets els últims mesos pel que fa al desenvolupament del nou campus hospitalari, universitari i de recerca. Es tracta d’un projecte estratègic que posicionarà Catalunya com un país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, amb una aposta decidida per l’atenció assistencial de qualitat i la innovació biomèdica i un compromís ferm amb la formació universitària i la recerca.
La comissió es va posar en marxa l’octubre passat, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i sota la coordinació de Juan Echániz. Des de llavors, les administracions implicades han activat i concretat aspectes clau a nivell de gestió, usos, transformació urbanística i infraestructures. Una de les tasques destacades ha estat la redacció dels estatuts del futur Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic, que ja estan enllestits i s’han presentat en el marc de la reunió. El projecte de nou campus, doncs, fa un pas endavant decisiu.
El consorci es concep com l’instrument de governança que garantirà la coordinació de les vuit institucions que l’integraran: la Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que també s’ha incorporat a la Comissió Mixta de Seguiment.
El consorci tindrà com a missió pilotar i executar totes les actuacions necessàries per fer realitat el nou campus. A més, exercirà un paper central en la licitació de projectes i la gestió operativa de les fases de desenvolupament. També actuarà com a oficina tècnica, operativa i de gestió per impulsar-ne la implementació i execució material a tots els nivells.
Els estatuts del consorci defineixen un model de governança basat en tres òrgans principals: el Consell General, el Comitè Executiu i la Direcció General. El Consell General serà l’òrgan suprem de decisió i de presa d’acords i resolucions, i estarà integrat per vuit membres de la Generalitat, tres de l’Ajuntament de Barcelona, un membre de cadascuna de les altres institucions consorciades i un del Servei Català de la Salut. El Comitè Executiu s’encarregarà de l’execució operativa dels acords i comptarà amb sis representants de la Generalitat, dos de l’Ajuntament de Barcelona, un per cadascuna de la resta d’administracions i un del Servei Català de la Salut. I la Direcció General assumirà la gestió executiva i tècnica del projecte.
Un cop redactats els estatuts, el següent pas serà la seva aprovació formal per part de cadascuna de les administracions implicades. L’objectiu és que l’any que ve es dugui a terme la constitució efectiva del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic i la posada en marxa de la seva operativa.
Els treballs del Màster d’Arquitectura Hospitalària, a punt
Avui també s’han presentat els quatre projectes elaborats al Màster d’Arquitectura Hospitalària que serviran d’inspiració en la redacció dels plecs de condicions del concurs internacional per al nou campus. El màster l’organitzen l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els projectes seleccionats participaran en la redacció dels plecs de condicions del concurs internacional de projectes per al nou campus que es preveu llançar a finals de 2026, coincidint amb l’any en què Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura. Amb el concurs es voldrà atraure les millors propostes i idees dels professionals de l’arquitectura d’arreu del món de cara a redactar el projecte d’implantació arquitectònica i urbanística dels diferents programes funcionals del futur campus.
Els quatre treballs són:
Sistema
Planteja el campus com un sistema ordenat que possibilita la construcció de l'edifici per fases, adaptant-se a les necessitats del moment sense alterar l'estructura del conjunt
Plataforma
El projecte se situa al centre del nou creixement urbanístic conformant un parc central, un gran espai lliure que contrasti amb l’alta densitat del nou creixement. El parc dona continuïtat als espais del context actual, el Parc de Cervantes i el de Can Rigal.
Patis oberts
El projecte vol preservar la imatge existent de l’emplaçament, tot mantenint els espais buits i verds. S’adapta a la pendent del terreny mitjançant terrassaments enjardinats que generen patis oberts que aprofiten tant les vistes com la bona orientació. El desenvolupament en alçada del programa es concentra a les torres d’Hospitalització i a la torre de Recerca i Docència.
La plaça
La proposta es basa en la disposició d’una gran plaça central que actua com el cor del projecte, articulant els diferents espais i esdevenint un punt de referència i trobada per a usuaris i visitants.
L’actualització del perllongament de l’L3 del metro, endavant
La comissió mixta també ha informat de l’avenç d’un projecte molt rellevant pel que fa a la mobilitat del futur campus. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat aquest mateix dilluns l’actualització del projecte de perllongament de l’L3 de metro des de Zona Universitària, a Barcelona, fins a Esplugues Centre per donar cobertura al nou campus a l’entorn de l’avinguda Diagonal. La redacció del projecte es licita per un import de 4,5 milions d’euros i amb un termini de redacció de 12 mesos.
El Pla Director d’Infraestructures (PDI) de la Regió Metropolitana de Barcelona 2021-2030 inclou el perllongament de l’L3 de metro des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat, amb un nou tram de 8,5 quilòmetres de longitud i nou estacions. Com a primera fase, el pla preveu la prolongació de la línia fins a Esplugues Centre, de 2,5 quilòmetres i dues estacions.
El Departament té redactat un projecte corresponent a la primera fase, pel que fa a la infraestructura, via i catenària, amb una estimació d’inversió de 430 milions d’euros. Atès l’acord institucional per al futur campus a l’entorn de l’avinguda Diagonal, s’ha considerat adient actualitzar el projecte del perllongament de l’L3 per facilitar la mobilitat en transport públic a aquest centre biomèdic de referència.
El traçat d’aquesta primera fase té origen en l’actual estació de Zona Universitària de l’L3, prop del creuament amb el carrer de González Tablas, i finalitza al terme d’Esplugues de Llobregat, al creuament dels carrers de Laureà Miró i Josep Puig i Cadafalch, abans de creuar la B-23. Inclou dues noves estacions a Esplugues de Llobregat: Sant Joan de Déu-Finestrelles, al costat de l’Hospital de Sant Joan de Déu, a cavall del passeig de Sant Joan de Déu i l’avinguda d’Ahrensburg; i Esplugues-Centre, a la plaça de Santa Magdalena, davant de l’Ajuntament. Així mateix, es preveu l’execució d’una cua de dipòsit de trens com a final de línia.
El pla funcional i d’espais del futur campus també avança
La Comissió Mixta ha abordat també l’estat del pla funcional i d’espais del nou Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona, un document essencial per establir les necessitats assistencials, docents i de recerca i garantir la coherència global del projecte i la interrelació de totes les peces. A dia d’avui, ja es disposa d’uns estudis previs que faran de guia per a la redacció del pla definitiu.
El document ordenarà una superfície prevista de 300.000 m2 i es desenvoluparà sota criteris d’innovació, sostenibilitat i eficiència. L’estratègia funcional parteix d’una visió transformadora que concep el nou campus com un espai capaç d’impulsar la col·laboració interdisciplinària, d’atraure i retenir talent i de posicionar-se com a hub internacional de coneixement, recerca i salut, amb impacte social i econòmic i integrat al teixit urbà.
Segons el calendari previst, la redacció del programa funcional es licitarà i s’adjudicarà durant el segon semestre de 2025, i s’executarà durant nou mesos. L’objectiu és disposar del document definitiu el juliol de 2026.
Més actuacions en marxa
Paral·lelament, la Comissió Mixta de Seguiment ha acordat que la Generalitat iniciï el procés d’elaboració d’un Pla Director Urbanístic per definir l’ordenació del futur campus i el seu entorn. L’instrument es redactarà i tramitarà entre aquest any i el 2027 i, seguidament, els projectes constructius del nou campus s’elaborarien entre 2027 i 2028 per encarar després la licitació i execució de les obres, que començarien el 2030.
Amb tot, el conjunt de les actuacions de planificació de l’entorn i construcció de l’hospital i centres de recerca i acadèmics disposen un calendari que dibuixa un horitzó d’inauguració i posada en funcionament del futur campus l’any 2035, amb una previsió global d’inversions en el propi campus que es xifra a dia d’avui en uns 1.700 milions d’euros. El mateix any també haurà d’estar acabada i en funcionament la nova estació de metro a l’entorn del nou campus. Fins llavors, l’Hospital Clínic anirà duent a terme una transformació progressiva i adaptativa de l’actual seu central del carrer de Villarroel i de l’entorn i d’altres edificis que utilitza el Consorci Hospital Clínic en funció de la definició del futur programa assistencial del conjunt i de les necessitats d’altres equipaments municipals.
La transformació permetrà a l’Hospital Clínic consolidar-se com l’equipament de referència que ja és a dia d’avui, amb una capacitat clínica de màxim nivell i d’alta tecnologia, estretament vinculat a l’ensenyament universitari i la recerca científica, un fet que el converteix en un dels complexos sanitaris més importants del país i d’Europa. A més de les instal·lacions del nou Hospital Clínic Barcelona, l’Eix Diagonal Salut acollirà la nova Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i diversos centres de recerca capdavanters. Juntament amb el Campus Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona de la UB i la Zona Universitària, el Campus Clínic és un dels projectes estratègics més ambiciosos que Catalunya té per davant durant la propera dècada. Aquesta condició el fa ser un eix de vertebració de la societat des d’un punt de vista d’excel·lència en la concepció dels serveis públics, i li confereix una posició de referència institucional que sobrepassa el marc assistencial.
