La representació ètnica en els assajos clínics aleatoritzats és clau per garantir que els resultats dels tractaments farmacològics per a trastorns mentals siguin aplicables a tota la població. Aquesta representació és fonamental per assegurar que puguem confiar en els resultats dels estudis i, per tant, en l’eficàcia dels diferents tractaments. Ara, un estudi publicat a la revista JAMA Psychiatry revela que menys de la meitat dels assajos en salut mental inclouen informació sobre l’ètnia dels participants. Es tracta del primer treball que analitza de forma sistemàtica aquest aspecte. Un dels autors principals és Joaquim Raduà, cap del grup Imatge dels trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i l’ansietat (IMARD) a l’IDIBAPS.
L’estudi ha consistit en una revisió i metaanàlisi de 1.683 assajos clínics publicats entre el1958 i el 2023, amb dades de més de 375.000 participants. Els resultats mostren que només un 39,2% dels assajos clínics informen sobre l’ètnia dels individus inclosos. Així mateix, aquest percentatge varia significativament segons la regió geogràfica: mentre als Estats Units el 58,7% dels estudis reporten aquesta informació, a Àsia i Orient Mitjà el percentatge baixa fins al 12,4% i a l’Amèrica Central i del Sud, només al 8,7%.
“Aquestes diferències podrien ser parcialment degudes al fet que les cultures ètnicament més homogènies tendeixen a posar menys atenció a la recollida de l’ètnia. Però en el món actual sol haver-hi més diversitat que en el passat. Seria recomanable disposar de guies internacionals que facilitin la recollida i descripció respectuosa de les ètnies dels participants dels estudis”, destaca Raduà.
Els autors també van comparar la representació ètnica als assajos clínics realitzats als Estats Units amb les dades del cens d’aquest país. Es va observar que, segons les edats dels participants, algunes ètnies han passat d’estar infrarepresentades a sobrerepresentades, mentre que d’altres continuen infrarepresentades.
Per a Joaquim Raduà, la manca d’informació i representació ètnica no només és una qüestió de transparència, sinó que pot tenir un impacte real sobre la qualitat de l’evidència científica sobre l’eficàcia dels tractaments, i, per tant, sobre la pràctica clínica. I afegeix: “Voldria remarcar que és important analitzar les dades separant-les segons les edats dels participants i els anys dels estudis, ja que si ho barregem tot podríem treure conclusions errònies”.
