L’ictus pot aparèixer perquè una artèria del cervell s’obstrueix o perquè un vas es trenca i provoca una hemorràgia. Continua sent la segona causa de mort al món i la primera causa de discapacitat adquirida en adults. Tot i això, les darreres dècades han estat marcades per avenços importants gràcies a tractaments com la trombòlisi intravenosa i la trombectomia mecànica, que permeten restaurar el flux sanguini al cervell de pacients amb ictus isquèmic quan s’administren a temps. Per això, la rapidesa en el diagnòstic i el tractament és clau per millorar el pronòstic dels pacients. Però hi ha una altra lliçó igualment important: per millorar l’atenció, primer cal mesurar-la.
Per garantir aquesta resposta ràpida, Catalunya va posar en marxa l’any 2006 el Codi Ictus, una xarxa coordinada entre el Sistema d’Emergències Mèdiques i els hospitals especialitzats que ha contribuït de manera decisiva a millorar l’atenció a aquesta emergència mèdica.
La importància de mesurar
En medicina, millorar implica primer mesurar. Aquesta és una de les principals aportacions del Registre de Codis Ictus de Catalunya (CICAT). Durant deu anys, va recollir de manera sistemàtica dades clíniques i assistencials dels casos atesos arreu del territori. Aquestes dades han permès avaluar resultats, identificar oportunitats de millora i generar coneixement a partir de la pràctica clínica real.
Durant la darrera dècada, al Clínic s’han atès de mitjana 2,2 activacions de codi ictus cada dia. En total, això es tradueix en 8.085 codis ictus registrats, aproximadament l’11 % del total de casos registrats a Catalunya.
Com a centre terciari d’ictus amb cobertura les 24 hores, el Clínic ofereix tots els tractaments de reperfusió disponibles, inclosa la trombectomia mecànica, per atendre els casos més complexos derivats d’arreu del territori. Darrere d’aquesta activitat hi ha un equip multidisciplinari que treballa de manera coordinada per reduir al màxim els temps d’atenció.
Les dades confirmen el valor de la rapidesa
Les dades acumulades durant aquests anys reforcen una idea que els professionals de l’ictus coneixem bé: actuar ràpidament marca la diferència. Segons les dades del CICAT, el Clínic presenta temps de tractament inferiors a la mitjana dels centres terciaris de Catalunya, amb un temps porta-agulla de 26 minuts en la trombòlisi intravenosa i un temps porta-punció de 61 minuts en la trombectomia mecànica. De fet, les dades del CICAT situen el Clínic amb els millors resultats globals entre els centres terciaris d’ictus de Catalunya en indicadors clau com la rapidesa d’accés al tractament, la recuperació funcional i la mortalitat, tant en trombòlisi com en trombectomia. Però més enllà de les xifres, el rellevant és el que representen: més possibilitats de recuperació, menys discapacitat i una millor qualitat de vida per a moltes persones.
Aconseguir aquests resultats és especialment rellevant en un centre terciari que atén alguns dels casos més complexos d’ictus. Darrere hi ha la feina coordinada de neurologia, urgències, infermeria, radiologia, anestèsia, neurocirurgia i altres equips, juntament amb el SEM i els hospitals del territori de referència. I aquests resultats ens estimulen a continuar millorant.
Dades que també generen coneixement
El CICAT no només ha servit per avaluar la qualitat assistencial. També s’ha convertit en una eina molt valuosa per impulsar la recerca clínica. Les dades del registre han permès desenvolupar estudis sobre l’impacte de la pandèmia en l’atenció a l’ictus, el valor pronòstic de la recuperació neurològica precoç, l’eficàcia de la trombectomia en diferents perfils de pacients, fins i tot aquells amb ictus greus que no es considerava que poguessin millorar amb el tractament, o els reptes en la detecció prehospitalària dels casos d’ictus.
El principal llegat de CICAT és haver demostrat que la qualitat assistencial es pot mesurar de manera rigorosa i transparent. I que aquestes dades no són només números: són una eina per entendre què funciona, què es pot millorar i com oferir una millor atenció a les persones amb ictus. Hem de preservar la qualitat i la continuïtat de la informació, perquè mesurar l’activitat de manera rigorosa continua sent una de les millors maneres de millorar-la. I cal ampliar la mirada a la vida després de l’ictus: la fatiga, les dificultats cognitives, el retorn a la feina i la qualitat de vida. El seguiment ha de permetre conèixer millor aquestes necessitats i organitzar el suport que requereixen.
