Assistència

Salut impulsarà diversos estudis per elaborar el mapa d'immunitat de la població, incloent-hi els 170.000 professionals sanitaris de tot Catalunya

Un dels estudis, coordinat per l'Hospital Clínic i l'Hospital de la Vall d'Hebron, permetrà determinar el percentatge de personal sanitari de Catalunya que ha superat la infecció per SARS-CoV-2 en tots els àmbits sanitaris públics, analitzar l’evolució del seu estat immunitari d’aquest personal durant 12 mesos  i determinar la utilitat de tres tipus diferents de proves mitjançant plataformes automatitzades per dur a terme aquesta avaluació.

Per establir un pla de desconfinament eficient i segur, un aspecte important a tenir en compte és l'estat immunitari de la població enfront del SARS-CoV-2 i quina durada i protecció pot oferir. A dia d’avui es desconeix quin percentatge de persones asimptomàtiques o amb simptomatologia benigna han passat la malaltia sense haver estat diagnosticades. Els anticossos apareixen després d’una infecció de la COVID19 i mantenen la seva presència durant setmanes, tot i que encara no se sap quantes. A més, són detectables en pacients asimptomàtics en els quals no hi ha hagut sospita d’infecció ni s’ha realitzat la prova diagnòstica.

El Departament de Salut encomanarà als diferents serveis assistencials, especialment a l’atenció primària, que està tenint un rol fonamental durant el desescalament, realitzar més d’un milió de testos serològics ràpids per monitoritzar l’evolució de l’epidèmia de la COVID19 entre la població catalana.

El director general de Recerca i Innovació, Robert Fabregat, ha explicat que es faran diversos estudis per tenir més informació sobre la immunitat de la població i poder monitoritzar el procés de desconfinament. “S'articularan diversos estudis per poder analitzar diferències entre territoris, en alguns àmbits professionals, i també diferències segons l'edat i patologies mèdiques" ha subratllat Fabregat.

Els testos serviran per poder analitzar la situació immunològica de part del personal sanitari de Catalunya. També per avaluar la immunitat de professionals essencials no sanitaris que hagin pogut tenir risc de contagi durant les fases de confinament. En aquest sentit, es prendran mostres poblacionals de diferents col·lectius com, per exemple, els mossos o els policies locals. A més, es faran testos a persones que hagin reportat simptomatologia compatible amb la COVID19 durant la fase de confinament, o hagin estat diagnosticades com a possibles positius sense haver pogut tenir verificació amb PCR. També es faran estudis a d’altres poblacions sentinella i àmbits territorials, en diverses onades de testatge, que permetin complementar les dades sobre la penetració de la COVID19, així com la seva evolució.

Mapa d’immunitat del personal sanitari de Catalunya

Un subgrup de població essencial és el personal sanitari, que manté el sistema de salut al seu màxim nivell de seguretat i capacitat assistencial. En aquest sentit, Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut, concreta que són professionals que “han estat molt més exposats i, per aquest motiu, és essencial fer aquest estudi. Així tindrem un primer anàlisi extens del seu estat immunològic".

I és que, el seu contagi posa en risc la capacitat de les institucions sanitàries. Mantenir les seves plantilles operatives amb normalitat i garantir una atenció segura per a pacients i professionals és fonamental pel sistema de salut.

El projecte d’avaluació de l’estat immunitari dels professionals de la salut a Catalunya permetrà determinar el percentatge que ha superat la infecció per SARS-CoV-2 en tots els àmbits sanitaris públics (sanitaris, sociosanitaris i residències), analitzar l’evolució de l’estat immunitari d’aquest personal durant 12 mesos i determinar la utilitat de tres tipus diferents de proves mitjançant plataformes automatitzades per dur a terme aquesta avaluació.

El Servei Català de la Salut impulsa la iniciativa sorgida de l’Hospital Clínic i l’Institut Català de la Salut (ICS). El projecte el lideraran el Dr. Jordi Vila, cap de serveis de Microbiologia i d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i el Dr. Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

També participaran en aquest projecte els Serveis de Microbiologia de l’Hospital de Bellvitge, Hospital Germans Tries i Pujol de Badalona, Hospital de Sant Pau, Laboratori de Referencia de Catalunya, Hospital Dr. Josep Trueta de Girona; Hospital Joan XXIII de Tarragona  i Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, Hospital Taulí, CLI, CatLab, Althaia (Manresa).

Tots aquests serveis implicats en l’estudi faran servir les plataformes destinades a la realització de la determinació d’anticossos de que disposin en els laboratoris. S’intentarà homogeneïtzar al màxim possible la utilització de la mateixa plataforma pels diferents laboratoris. Vila, per la seva banda, concreta que, a part de fer aquest estudi, “es farà un seguiment al llarg del temps en 3, 6 i 12 mesos per veure l’evolució d’aquests anticossos. A dia d’avui no tenim un històric, no sabem exactament quant de temps perduren aquests anticossos a la sang, per tant, aquest segon objectiu ens permetria veure això, si els anticossos es mantenen o no”.

En una primera fase, es vol estudiar aproximadament 170.000 treballadors sanitaris de les diferents regions sanitàries i nivells assistencials de Catalunya, com per exemple, el personal sanitari dels diferents hospitals, de l’atenció primària,  d’atenció intermèdia, de residencies i del SEM.

“Aquest és un estudi molt important perquè permetrà conèixer la prevalença del SARS-CoV-2  entre el professional sanitari i comparar-la amb la de la població general. D'aquesta manera sabrem si les mesures de prevenció entre els professionals sanitaris han estat eficaces i preveure si cal modificar-les davant possibles repunts del coronavirus", assenyala Pumarola.

18.000 proves PCR  diàries

Paral·lelament, el Departament de Salut ha garantit la capacitat de fer totes les PCR que siguin necessàries per tal de preparar-se per a possibles rebrots. Tot i que l’estimació màxima de capacitats necessàries de PCR al sistema durant les fases de desconfinament és d’unes 13.000 a 15.000 proves diàries, actualment les capacitats totals són d’unes 17.000 proves diàries que es preveu que augmentin.

Aquests tests diagnòstics tenen com a objectiu la detecció directa de la presència del coronavirus SARS-Cov-2, la identificació i aïllament de forma precoç dels casos amb infecció aguda, així com dels seus contactes, aplicant mesures de restricció de la mobilitat i aïllament domiciliari durant un període recomanat de 14 dies. En aquest sentit, es planteja l’ús d’aquestes proves diagnòstiques d’infecció aguda en les següents circumstàncies, sempre sota prescripció mèdica i en base a criteris clínics:

  • Població amb simptomatologia, tant greu com no greu.
  • Persones en contacte amb casos COVID19 positius confirmats que desenvolupin simptomatologia durant la fase d’aïllament.
  • Persones sense símptomes que poden ser contagioses en àmbits d'elevat risc de transmissió com, per exemple, residències de gent gran, centres d'internament de salut mental, centres de persones discapacitades o centres penitenciaris.
  • Professionals sanitaris i professionals no sanitaris essencials, en la seva reincorporació a la feina després d’un període d’incapacitat temporal per infecció per COVID19.