A l’Àrea de Resposta Immunitària a Fàrmacs i Immunoal·lèrgia del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) es realitza aquest estudi en l’abordatge de l’hipersensibilitat a fàrmacs (Ref.54800), al·lèrgia a himenòpters (Ref.54980), estudi de la urticària crònica (Ref.55606) i en el diagnòstic de l’al·lèrgia alimentària (monitorització de la inducció de tolerància a aliments. Ref.55604).1
A diferència d’altres proves que només detecten sensibilització immunològica, el TAB permet determinar si aquesta sensibilització es tradueix en una activació cel·lular efectiva, fet que contribueix a millorar la precisió diagnòstica i, en molts casos, a reduir la necessitat de proves de provocació que poden comportar riscos per al pacient.
Una altra aplicació destacada és el seguiment dels processos d’inducció de tolerància, com ara les immunoteràpies o els protocols de desensibilització. El TAB permet monitoritzar l’evolució de la resposta immunitària al llarg del tractament i valorar-ne l’eficàcia, facilitant una medicina més personalitzada i adaptada a les característiques de cada pacient.
Malgrat el seu gran potencial, la implementació generalitzada del TAB encara presenta alguns reptes. Els principals obstacles són la manca de protocols universalment estandarditzats, la variabilitat en els marcadors d’activació utilitzats, la selecció dels controls positius més adequats, la necessitat de processar mostres de sang fresca i l’existència d’individus denominats “no alliberadors”, en els quals els basòfils no responen adequadament als estímuls utilitzats en la prova. Aquests factors dificulten la comparació de resultats entre centres i limiten la seva incorporació rutinària en tots els àmbits assistencials.
Més recentment, el TAB també ha despertat un gran interès en l’àmbit de l’AllergoOncologia 2, una disciplina que integra conceptes de l’al·lèrgia i l’oncologia. En aquest context, la prova s’està consolidant com una eina prometedora per avaluar reaccions d’hipersensibilitat a medicaments biològics i agents quimioterapèutics, monitoritzar la tolerància durant processos de desensibilització i fins i tot predir la seguretat de noves immunoteràpies antitumorals basades en IgE.
A més, el TAB pot contribuir a la identificació de biomarcadors, a l’estratificació del risc dels pacients i al seguiment de l’efectivitat dels tractaments, aspectes essencials per avançar cap a una medicina de precisió tant en l’al·lèrgia com en l’oncologia. L’experiència acumulada durant anys en el seu ús en al·lergologia ofereix una base sòlida per ampliar les seves aplicacions clíniques i de recerca.
Com indica la Dra. Pascal, cap de la Secció d’Immunoal·lèrgia i Hipersensibilitat del Servei d’Immunologia del CDB “el test d’activació de basòfils representa una de les eines més prometedores en l’evolució del diagnòstic i monitoratge de la malaltia al·lèrgica. La seva capacitat per proporcionar informació funcional sobre la resposta immunitària, juntament amb les noves aplicacions emergents en oncologia, la converteixen en un instrument de gran valor per al desenvolupament d’una atenció cada vegada més segura, precisa i personalitzada”.
Tot i els reptes de normalització que encara cal superar, el seu potencial clínic i científic fa preveure un paper cada vegada més important en la pràctica assistencial del futur.
Bibliografia:
- Allergy, 2025; 80:2097–2112. https://doi.org/10.1111/all.16607
