La malaltia de Parkinson és el trastorn neurodegeneratiu del moviment més freqüent. La majoria de casos són d’origen desconegut, però un 10% dels pacients presenten mutacions genètiques que causen l’aparició de la malaltia. D’entre aquestes mutacions, destaquen les que afecten el gen que codifica l’enzim LRRK2, ja que són responsables d'una gran proporció dels casos genètics. Així doncs, les persones amb alteracions a LRRK2 tenen un risc elevat de desenvolupar la malaltia, però la manca de biomarcadors de progressió dificulta predir l’aparició dels primers símptomes.
“El nostre objectiu era trobar biomarcadors que permetin diagnosticar la malaltia de Parkinson de manera precoç, és a dir abans de la manifestació de les alteracions motores, i no invasiva”, explica Marta Soto, investigadora del grup IDIBAPS Malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment: recerca clínica i experimental. Soto firma com a primera autora un estudi publicat a la revista npj Parkinson’s Disease que analitza els nivells de microARNs en el sèrum sanguini de portadors asimptomàtics de la mutació G2019S de LRRK2.
Tot i no presentar símptomes, en el cervell d’aquestes persones s’observa una pèrdua progressiva del neurotransmissor dopamina, detectable mitjançant tomografia computeritzada per emissió monofotònica del transportador de dopamina. “Això va possibilitar classificar els pacients i estudiar els canvis d’expressió dels microARNs en les diferents etapes de progressió”, comenten Rubén Fernández-Santiago i Mario Ezquerra, també investigadors de l’IDIBAPS i líders de l’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la Unitat de Trastorns del Moviment de l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla de Santander encapçalada per Jon Infante.
Segons els resultats, hi ha alteracions específiques en les persones portadores amb potencial com a biomarcadors. “Hem identificat quatre microARNs, miR-4505, miR-8069, miR-6125, i miR-451a, capaços de discriminar els portadors de la mutació G2019S de LRRK2 amb símptomes i sense símptomes”, assenyala Soto. “Aquesta troballa és rellevant, ja que és la primera vegada que s’analitza l’expressió de microARNs en etapes premotores del Parkinson i mostra la seva utilitat com a indicadors d’inici i progressió de la malaltia”.
Explorar el període entre l’aparició dels primers símptomes i el desenvolupament de la malaltia és clau per trobar nous mecanismes i tractaments. Així mateix, en el cas concret de les persones portadores de mutacions al gen LRRK2 l’administració de fàrmacs inhibidors de l’enzim es postula com una estratègia terapèutica a avaluar en assajos clínics. Això reforça la necessitat de disposar de biomarcadors que permetin seguir la progressió dels pacients.
Aquest estudi ha rebut finançament de la Michael J. Fox Foundation for Parkinson’s Research.
Article de referència
Soto M, Fernández M, Bravo P, Lahoz S, Garrido A, Sánchez-Rodríguez A, Rivera-Sánchez M, Sierra M, Melón P, Roig-García A, Naito A, Casey B, Camps J, Tolosa E, Martí MJ, Infante J, Ezquerra M, Fernández-Santiago R. Differential serum microRNAs in premotor LRRK2 G2019S carriers from Parkinson's disease. NPJ Parkinsons Dis. 2023 Feb 2;9(1):15. doi: 10.1038/s41531-023-00451-x.