L’estudi multicèntric ha estat coordinat per Miquel Àngel Fullana, investigador del grup de recerca en Imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat (IMARD) de l’IDIBAPS, però també hi han participat investigadors d’altres institucions catalanes com l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) o Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), així com institucions internacionals d’Estats Units, Austràlia, o Alemanya.
El condicionament de la por és un procés bàsic d’aprenentatge: "si una persona associa un so amb un estímul desagradable, com un petit xoc elèctric, acaba responent amb por només de sentir el so", explica Joaquim Raduà, primer autor de l’estudi i cap del grup de recerca de l’IDIBAPS. Aquesta capacitat ha estat fonamental per a la supervivència, però quan es desregula podria estar al darrere de molts trastorns mentals. Per estudiar-lo, l’equip va analitzar imatges de ressonància magnètica funcional de més de 2.000 persones, convertint-se en l’estudi més gran fet fins ara en aquest camp.
Els resultats mostren que aquest tipus d’aprenentatge activa regions del cervell implicades en la detecció de senyals de perill i en la resposta corporal a les emocions, com les xarxes de saliència i d’activació autonòmica. A més, es va veure que hi ha diferències notables segons com s’hagin dissenyat els experiments: per exemple, en funció de les instruccions que es donen al participant, o segons quin tipus d’estímul desagradable s’utilitza. L’estudi també ha posat de manifest que existeixen diferències substancials en la magnitud de les activacions cerebrals entre persones. “Amb una mostra tan gran i un processament harmonitzat de les dades, hem pogut veure quins resultats són consistents i quins depenen de les condicions concretes de cada estudi”, explica Miquel Àngel Fullana.
Un altre aspecte clau ha estat la comparació entre persones sanes i persones amb trastorns mentals. Segons explica Enric Vilajosana, també autor del treball i investigador de l’IDIBAPS, l’estudi revela que els cervells de persones amb trastorns d’ansietat o depressius responen de manera diferent, i que en trastorns com l’estrès posttraumàtic o el TOC les desviacions són especialment marcades.
Segons els autors, aquest treball marca un abans i un després en l’estudi del condicionament de la por. D’una banda, mostra que, si es treballa amb grans grups de participants i dades ben harmonitzades, es poden identificar amb molta precisió els circuits del cervell implicats. De l’altra, les diferències trobades tant entre persones amb i sense trastorns mentals com entre individus obren noves oportunitats per desenvolupar proves que ajudin al diagnòstic i tractaments adaptats a cada persona.
