Un equip del Clínic-IDIBAPS ha liderat un estudi pioner que aprofundeix en les alteracions moleculars del cervell en pacients amb encefalitis anti-NMDAR i les compara amb les observades en l’esquizofrènia. Aquestes dues malalties poden cursar amb símptomes psicòtics i cognitius de forma similar, encara que l’abordatge clínic actual és molt diferent. La recerca, publicada a Biological Psychiatry, contribueix a entendre millor els mecanismes que comparteixen tots dos trastorns i les diferències que permeten distingir-los, i obre la porta a millorar el diagnòstic i tractament d’aquests pacients.
L’estudi l’ha dut a terme els grups Neuroimatge multimodal en psicosis d’inici recent i d’alt risc liderat per Gisela Sugranyes en col.laboració amb el grup de Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes liderat per Josep Dalmau i el de Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència liderat per Josefina Castro-Fornieles, tots tres dins el Programa d’autoimmunitat sinàptica en neurologia, psiquiatria i neurociència cognitiva de l’IDIBAPS. Al treball s’hi inclou el seguiment de 32 pacients amb encefalitis anti-NMDAR en fase post-aguda, 27 persones amb esquizofrènia i 36 controls sans al llarg de 24 mesos. Mitjançant espectroscopia per ressonància magnètica, els investigadors han mesurat diversos metabòlits relacionats amb la funció neuronal i glial, com el glutamat, el myo-inositol i l’N-acetylaspartat + N-acetylaspartylglutamat (tNAA).
Diferències en els nivells de glutamat
Els resultats mostren que els pacients amb encefalitis anti-NMDAR presenten nivells significativament més baixos de glutamat i metabòlits derivats en el còrtex prefrontal que les persones amb esquizofrènia i els controls sans, durant la fase de recuperació de la malaltia. Això suggereix que la malaltia deixa una empremta prolongada en circuits cerebrals regulats per part dels receptors NMDA, malgrat la millora clínica.
Processos inflamatoris comuns a ambdós trastorns
A més de les diferències, la recerca identifica semblances rellevants. Tant els pacients amb encefalitis anti-NMDAR com les persones amb esquizofrènia presenten nivells elevats de myo-inositol, un marcador vinculat a processos de neuroinflamació. Aquest resultat indica que totes dues malalties comparteixen un component inflamatori, tot i que tinguin causes i evolucions diferents.
Segons explica Gisela Sugranyes, autora sènior de l'article, “aquest treball reforça la idea que l'estudi de l’encefalitis anti-NMDAR, a través de la ressonància magnètica cerebral, ens pot ajudar a entendre millor els canvis moleculars relacionats amb la disfunció del receptor NMDA, que actualment es considera un mecanisme clau en l’origen dels símptomes de l’esquizofrènia”.
D’altra banda, els valors de tNAA, considerat un indicador de integritat neuronal, no mostren diferències significatives entre cap dels grups, fet que suggereix que no hi ha dany neuronal permanent important. Tal com destaquen Adriana Fortea i Maria Ortuño, investigadores de l’IDIBAPS i primeres autores de l’article, “els resultats reforcen la idea que l’encefalitis és una malaltia reversible i que, tot i deixar alteracions persistents, no provoca una pèrdua neuronal severa”.
Implicacions clíniques i futures línies de recerca
La recerca proporciona nova informació sobre la fase post-aguda de l'encefalitis anti-NMDAR, que és una fase que sovint s’ha considerat només de recuperació, però que, segons les investigadores, presenta alteracions encara actives en el metabolisme cerebral. Aquest coneixement pot ajudar els professionals a dissenyar estratègies de seguiment més ajustades i a implementar programes de rehabilitació cognitiva personalitzada que tinguin en compte les particularitats moleculars de cada trastorn.
