La teràpia de resincronització cardíaca té com a objectiu coordinar la contracció dels ventricles per millorar el rendiment del cor. Fins ara, la tècnica més estesa ha estat l'estimulació biventricular, que consisteix en la col·locació de dos elèctrodes d'estimulació, un al ventricle dret i un altre a l'esquerre, per activar el múscul del cor. Per contra, l'estimulació de branca esquerra consisteix a implantar un cable d’estimulació directament al sistema de conducció natural del cor, buscant una activació elèctrica més fisiològica i coordinada. Malgrat la seva creixent aplicació en la pràctica clínica, fins ara hi havia pocs estudis aleatoritzats publicats que comparessin aquesta tècnica amb l’estimulació biventricular i cap tenia com a objectiu principal l’estudi de la resposta clínica.
“La principal aportació de l’estudi CONSYST-CRT és que, per primera vegada, comparem de manera rigorosa i aleatoritzada dues tècniques de resincronització amb marcapàs en pacients amb insuficiència cardíaca, tenint en compte no només criteris ecocardiogràfics sinó també la resposta clínica”, explica Margarida Pujol-López, cardiòloga i investigadora del Clínic-IDIBAPS i primera autora del treball.
L’estudi ha analitzat l’eficàcia i la seguretat de totes dues tècniques en pacients amb insuficiència cardíaca avançada. Els resultats mostren que l'estimulació de branca esquerra és equivalent a la biventricular en termes de mortalitat, necessitat de trasplantament cardíac, hospitalitzacions per insuficiència cardíaca, resposta ecocardiogràfica i complicacions postoperatòries.
“No hem observat diferències significatives entre ambdues tècniques en cap dels paràmetres analitzats, incloent-hi el temps total del procediment ni el temps d’implantació dels cables”, explica el Lluís Mont, cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular de l’Hospital Clínic, cap del grup de recerca en Biopatologia i tractament de les arrítmies cardíaques de l'IDIBAPS, membre de CIBERCV, i líder del projecte juntament amb José M. Tolosana del mateix grup de recerca. “Això ens permet considerar el marcapàs d’estimulació de branca esquerra com una alternativa sòlida, sobretot en casos en què la biventricular no és viable per motius anatòmics; fins ara l’única alternativa era més invasiva requerint cirurgia cardíaca per implantar el cable”, afegeix.
Un altre aspecte destacat és que la incidència d’esdeveniments adversos, tan immediats, en les primeres 24 hores, com a llarg termini, que requerissin reintervenció, va ser similar en els dos grups de pacients.
A l’article se li ha dedicat una editorial de la mà de Mihail G. Chelu i Kenneth A. Ellenbogen.
Referència de l’estudi
Pujol-López M, Graterol FR, Borràs R, Garcia-Ribas C, Guichard JB, Regany-Closa M, Jiménez-Arjona R, Niebla M, Poza M, Carro E, Castel MÁ, Arbelo E, Porta-Sánchez A, Sitges M, Roca-Luque I, Doltra A, Guasch E, Tolosana JM, Mont L. Clinical Response to Resynchronization Therapy: Conduction System Pacing vs Biventricular Pacing. CONSYST-CRT trial. JACC Clin Electrophysiol. 2025. doi: 10.1016/j.jacep.2025.03.024. https://www.jacc.org/doi/10.1016/j.jacep.2025.03.024
