El treball, publicat a la revista Blood, ha estat coordinat per l'investigador ICREA Iñaki Martín-Subero, amb Vicente Chapaprieta com a primer autor, tots dos del grup de recerca Epigenòmica biomèdica i pertanyents al CIBERONC.
La leucèmia limfocítica crònica és la forma més comuna de leucèmia al món occidental. Es tracta d’una malaltia altament heterogènia, en què alguns pacients experimenten una progressió ràpida i requereixen tractament, mentre que d’altres poden conviure amb una malaltia estable durant dècades sense necessitat d’intervenció clínica. Per això, la gestió personalitzada dels pacients és fonamental.
L’epigenètica estudia els mecanismes en l'àmbit molecular que regulen l’expressió dels gens, i permet entendre per què alguns gens s’expressen i d’altres no. En aquest estudi, els investigadors van analitzar de manera exhaustiva els canvis epigenètics que contribueixen a activar gens associats a la leucèmia, relacionant-los amb l’evolució clínica de la patologia. Un dels principals descobriments de la recerca va ser l’observació que els canvis epigenètics associats a la malaltia no només contribueixen a la seva progressió, sinó que també estan implicats en la seva evolució indolent.
Iñaki Martín-Subero destaca que: “Sovint es pensa que com més agressiu és un càncer, més alteracions moleculars presenta, i que si el càncer és poc agressiu és perquè li manquen aquestes alteracions. El nostre estudi revela que, si més no en la leucèmia limfocítica crònica, l’absència de progressió en alguns pacients no és un estat passiu, sinó el resultat de mecanismes moleculars actius.”
Els investigadors també van desenvolupar un nou predictor molecular basat en l’equilibri entre els canvis epigenètics associats a l’agressivitat o l’estabilitat clínica. Vicente Chapaprieta subratlla: “Quan els primers predominen sobre els segons, és molt probable que la malaltia avanci ràpidament; en canvi, si passa el contrari, és previsible que la leucèmia segueixi un curs estable sense requerir un tractament a curt termini.”
Aquest predictor va ser desenvolupat i àmpliament validat utilitzant dades de 650 pacients d’Espanya, Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit, mitjançant diferents tecnologies. A més, es va observar que un nivell elevat del predictor, sinònim d’una alta probabilitat de progressió, està associat a determinades vies de senyalització molecular, que podrien obrir la porta al desenvolupament de futures teràpies dirigides basades en la seva inhibició.
Finalment, l’equip investigador subratlla la generositat dels pacients, el consentiment dels quals per a la donació de mostres per a la recerca ha estat fonamental per dur a terme aquest estudi i moltes altres investigacions en el marc del programa de neoplàsies limfoides del Clínic-IDIBAPS.
Referència de l’estudi:
Vicente Chapaprieta, Alba Maiques-Diaz, Ferran Nadeu, Guillem Clot, Ramon Massoni-Badosa, Pablo Mozas, Judith Mateos-Jaimez, Anna Vidal, Stella Charalampopoulou, Martí Duran-Ferrer, Romina Royo, Núria Russiñol, Laura Llaó-Cid, Juan A. Piñeyroa, Neus Villamor, Holger Heyn, Sophie A. Herbst, Junyan Lu, Dean J. Bryant, Jonathan C. Strefford, Sascha Dietrich, Thorsten Zenz, Julio Delgado, Armando López-Guillermo, Elias Campo, Jose I. Martin-Subero; Dual biological role and clinical impact of de novo chromatin activation in chronic lymphocytic leukemia. Blood 2025; 145 (21): 2473–2487. doi: https://doi.org/10.1182/blood.2024025396
