La pandèmia de la COVID-19 va posar de manifest que disposar de plans de preparació no sempre garanteix una resposta eficaç davant d'una emergència sanitària. Amb l'objectiu d'identificar les lliçons apreses i proposar millores per a futures crisis, la Comissió NUS-Lancet PRIME ha publicat un informe a The Lancet que planteja un nou model de preparació pandèmica centrat en l'equitat i la protecció efectiva de tota la població.
La comissió, impulsada per la National University of Singapore i The Lancet, ha reunit 41 experts internacionals i nacionals d'àmbits com la salut pública, la medicina, l'economia, la planificació i l'acció comunitària. Entre ells hi ha el Dr. Alberto García-Basteiro, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic Barcelona i investigador d'ISGlobal, únic integrant de la comissió procedent d'una institució espanyola.
De la preparació sobre el paper a la preparació real
Un dels principals missatges de l'informe és que la preparació davant de pandèmies no s'ha de limitar a disposar de protocols, infraestructures o plans teòrics. Els autors proposen avançar cap a un model de "preparació efectiva" que avali si els sistemes són realment capaços de protegir la població quan s'enfronten a una situació de màxima pressió.
Per fer-ho, la comissió va analitzar experiències i evidències recollides en 20 països d'arreu del món. Els resultats mostren que durant la pandèmia moltes persones van quedar excloses de mesures essencials de protecció, com l'accés a vacunes, ajudes socials o informació sanitària, malgrat que aquestes mesures estaven previstes als plans de resposta.
Els sistemes, no les persones, generen vulnerabilitat
L'informe conclou que bona part de les desigualtats observades durant les crisis sanitàries tenen el seu origen en deficiències estructurals dels sistemes sanitaris, socials i institucionals.
Les persones grans, els treballadors migrants, les persones amb discapacitat o les comunitats exposades a diferents formes de discriminació van trobar barreres que van limitar el seu accés a recursos i serveis essencials. Segons la comissió, aquestes situacions no responen a una vulnerabilitat inherent de les persones, sinó a fallades en els mecanismes de protecció dissenyats per atendre-les.
"La preparació davant de pandèmies no es pot limitar a tenir plans i capacitats genèriques sobre el paper. Hem d'assegurar-nos que inclouen accions i mecanismes de protecció que arribin a les poblacions més vulnerables", destaca el Dr. Alberto García-Basteiro.
Una distribució més equitativa de les vacunes salvaria milions de vides
La comissió també ha estudiat diferents escenaris d'una futura pandèmia de grip mitjançant models epidemiològics. Les anàlisis mostren que el desenvolupament ràpid de vacunes podria reduir substancialment la mortalitat global.
A més, els autors conclouen que una distribució més equitativa de les vacunes, basada en les necessitats de la població i no únicament en la capacitat de compra de cada país, permetria salvar milions de vides addicionals, especialment als països de renda mitjana.
Segons l'informe, la preparació global davant de futures pandèmies s'ha de fonamentar en quatre elements essencials: l'accés a vacunes i altres contramesures mèdiques, una distribució equitativa dels recursos disponibles, la confiança de la ciutadania i la cooperació internacional.
Sis recomanacions per a una preparació pandèmica de 360 graus
Com a resultat dels seus treballs, la Comissió NUS-Lancet PRIME proposa un full de ruta perquè governs i institucions reforcin la seva capacitat de resposta davant de futures emergències sanitàries. Entre les principals recomanacions destaquen:
- Passar de la preparació tradicional a una preparació pandèmica integral o de 360 graus.
- Incorporar de manera estructural la participació de les comunitats en la planificació i la presa de decisions.
- Reforçar la cooperació internacional per millorar la resposta global.
- Corregir les fallades dels sistemes que generen situacions de vulnerabilitat.
- Impulsar una governança basada en la confiança i la transparència.
- Establir compromisos clars de protecció i mecanismes de retiment de comptes.
Els autors assenyalen que aquestes mesures no només contribuirien a millorar la resposta davant de futures pandèmies, sinó que també enfortirien la capacitat dels sistemes sanitaris i socials per afrontar altres emergències de salut pública.
Referència:
Calderón-Larrañaga S, Bakhti R, Etemadi M, Fakih L, Vandeskog HO, Shrestha P, He S, Chua AQ, Heymann D, Tangcharoensathien V, Mahendradhata Y, Cook AR, Engebretsen E, Eshete MT, García-Basteiro AL, Rando K, Adeyi O, Fukuda-Parr S, Lee K, Wamoyi J, Haldane V, Jung AS, Rahman-Shepherd A, Schenck M, Tian M, Hsu LY, Ng ISL, Valderas JM, Leo YS, Lee V, Nordström A, Kazatchkine M, Teo YY, Clark H, Legido-Quigley H; NUS–Lancet PRIME Commission on Pandemic Readiness Authors. The NUS-Lancet PRIME Commission: transforming pandemic readiness for equity. Lancet. 2026 Sep 26;408(10561):1211-1274. doi: 10.1016/S0140-6736(26)01146-3. Epub 2026 Sep 20. PMID: 42764017.
