Recerca

Una metaanàlisi d’assaigs fase III demostra que la immunoteràpia és més eficaç en càncer de fetge d'origen viral que no viral

Investigadors de l'IDIBAPS han liderat un estudi, publicat a la revista Gastroenterology, en el qual s'analitzen els assaigs clínics publicats en els últims 20 anys en carcinoma hepatocel·lular (2002-20) i demostren que la immunoteràpia en càncer de fetge és menys eficaç quan la causa del tumor no està relacionada amb infeccions víriques.

Florian Castet i Josep Maria Llovet

Josep M. Llovet, catedràtic de Medicina-Oncologia Hepàtica la de UB, professor ICREA de l'IDIBAPS on dirigeix ​​el Grup de recerca translacional en oncologia hepàtica i director del Liver Cancer Program a l’Icahn School of Medicine at Mount Sinai de Nova York, ha coordinat el treball. Florian Castet, investigador del mateix grup i receptor d’una beca de l’AECC ha participat també en l'estudi.

El càncer de fetge és el setè tumor més freqüent i la segona causa de mort per càncer al món. S'estima que la seva incidència superarà el milió de casos nous anuals l'any 2025. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més freqüent de càncer de fetge i pot tenir un origen viral secundari a infecció pel virus de l'hepatitis B i C o no viral, per consum d'alcohol excessiu o com a conseqüència del fetge gras relacionat amb la diabetis i l'obesitat (NASH). Al voltant de la meitat dels pacients amb aquesta malaltia reben tractaments sistèmics. Entre aquests es troben els fàrmacs anomenats ''inhibidors de punts de control'' que actuen sobre determinades molècules dels tumors i les cèl·lules immunitàries per potenciar l'activitat del sistema immunitari i eliminar les cèl·lules tumorals, essent la immunoteràpia amb atezolizumab més bevacizumab el tractament més eficaç en l’actualitat.

En el present estudi, els investigadors han analitzat exhaustivament dades de més de 10.000 estudis realitzats entre 2002-20, trobant 49 estudis de fase III d'alta qualitat en què van participar més de 22.000 pacients. "Només 9 d'aquests assaigs clínics van ésser positius, i actualment 6 dels tractaments estan aprovats per les agències reguladores per tractar aquesta malaltia" destaca Florian Castet.

Per tal de discernir si l’etiologia (origen viral o no viral) té cap impacte en l’eficàcia del tractament sistèmic, els autors han analitzat els resultats de 8 estudis fase III en què van participar més de 3.700 pacients i han explorat l'efecte de la immunoteràpia i altres teràpies moleculars en el context d’assaig fase III. El meta-anàlisi realitzat pels autors conclou que el tractament amb inhibidors de punts de control immunitari resulta més efectiu en casos de càncer de fetge d'origen viral que en els d'origen no viral. En canvi, no hi ha diferències en l’eficàcia d’acord a etiologia quan s’analitzen els tractaments moleculars. "Aquestes dades demostren que la immunoteràpia podria ser menys eficaç en càncer de fetge d'origen no viral en comparació amb l'origen viral" explica Josep M. Llovet i afegeix que "s'hauria de tenir en compte l'origen del tumor al disseny de futurs estudis clínics en carcinoma hepatocel·lular ".

Aquest estudi confirma un dels últims avenços aconseguits pel grup d'investigació i publicada a la revista Nature, on s’observava que la disfuncionalitat de cèl·lules immunes T en càncer hepàtic secundari a NASH limitava l’eficàcia dels tractaments immunològics.
 

Referència de l’estudi:

Evidence-Based Management of Hepatocellular Carcinoma: Systematic Review and Meta-analysis of Randomized Controlled Trials (2002-2020)
Haber PK, Puigvehí M, Castet F, Lourdusamy V, Montal R, Tabrizian P, Buckstein M, Kim E, Villanueva A, Schwartz M, Llovet JM.
Gastroenterology. 2021 Sep;161(3):879-898. doi: 10.1053/j.gastro.2021.06.008.