Va arribar un moment, però, que alguna cosa va canviar. "Vaig pensar: si estic tranquil·la i em continua passant, aquí hi ha alguna cosa que no és normal". Aquell dia va demanar visita amb la seva metgessa d'atenció primària i li va demanar que li fessin totes les proves necessàries. Finalment, un TAC va permetre arribar al diagnòstic.
Per què es poden retardar alguns diagnòstics?
La seva experiència posa de manifest que, en alguns casos, el diagnòstic de les malalties cardiovasculars en dones pot retardar-se quan els símptomes són poc específics o s'atribueixen inicialment a altres causes.
"Parlem de biaix quan hi ha diferències en l'atenció mèdica, ja sigui en el diagnòstic o en el tractament. En malalties com les cardiovasculars hem vist que, al llarg dels anys, el diagnòstic sovint ha arribat més tard en les dones. Per això és fonamental aplicar les mateixes estratègies diagnòstiques i terapèutiques tant a les dones com als homes", explica la Dra. Mercè Roqué.
A més, l'especialista recorda que moltes de les evidències científiques disponibles encara provenen d'estudis en què les dones estan infrarepresentades. Això fa que, en alguns casos, els resultats no siguin igualment extrapolables als dos sexes i reforça la necessitat d'incorporar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca biomèdica.
Les malalties coronàries, com l'infart de miocardi, són la principal causa de mort en les dones.
Tot i això, encara hi ha un gran desconeixement sobre el seu impacte a nivell de pronòstic , possibles complicacions i pèrdua de qualitat de vida.
El problema és que, quan el model estàndard no inclou les dones, els riscos s’infravaloren i es tradueixen en errors i retards diagnòstics, efectes adversos i tractaments menys eficaços.
Segons els especialistes, aquest retard és especialment preocupant en les dones joves, ja que un diagnòstic precoç és clau per iniciar el tractament i reduir el risc de complicacions.
