Els defectes refractius són alteracions en l'ull que impedeixen que les imatges s'enfoquin de manera correcta a la retina, el que provoca visió borrosa. Aquests defectes poden estar causats per alteracions en la longitud de l'ull, la forma de la còrnia o la transparència del cristal·lí. Quan es parla de defectes refractius es fa referència a la miopia, hipermetropia i astigmatisme.
Els Defectes refractius en primera persona
És important l'ús d'una il·luminació adequada. Fer exercicis d'higiene ocular. I que els nens tinguin accés a activitats a l'aire lliure diàriament.
Anatomia de l'ull i com funciona la visió
L'ull humà funciona de manera similar a una càmera de fotos. Mitjançant un sistema de lents (la còrnia i el cristal·lí), l'ull enfoca la llum procedent dels objectes a la retina (a la part posterior de l'ull).
Per entendre-ho millor un exemple seria la pel·lícula que es projecta al cinema. El projector ha d’enfocar de manera correcta per obtenir una imatge nítida a la pantalla.
L'ull funciona de la mateixa manera. La llum passa a través de les lents de l'ull (còrnia i cristal·lí) a l'igual que passa a través de la lent del projector per enfocar la imatge.
Per a un bon enfocament, ha d'haver una distància correcta entre la lent i la pantalla. Si la distància entre el projector i la pantalla és massa llarga o massa curta, la imatge a la pantalla es veu borrosa.
La còrnia és la superfície transparent amb forma d'esfera anterior del globus ocular que permet que entri la llum i enfocar les imatges a la retina perquè es vegin de forma nítida. I el cristal·lí és una estructura transparent dins de l'ull que canvia de forma per ajudar a enfocar els objectes propers.
Aquestes lents naturals (còrnia i cristal·lí) tenen una curvatura llisa i uniforme. Quan aquesta curvatura no és llisa ni uniforme, la llum entrant no es refracta de manera correcta a la retina (a la part del darrere) per la qual cosa les imatges es desenfoquen.
Quan la potència de les lents és l'adequada i la longitud de l'ull és la correcta, es parla d’emmetropia (visió normal). Però quan algun d'aquests factors (generalment la longitud) canvia, la imatge no es forma a la retina el que dona lloc a les ametropies (visió borrosa).
Què és una diòptria?
La diòptria és una unitat de mesura que mesura la potència d'una lent. S'utilitza per descriure la quantitat de defecte refractiu corregit (graduació) per una lent per aconseguir una bona visió. S'expressa en valors negatius i positius. Si aquests valors són negatius, es necessiten lents divergents per a la correcció (per exemple, en la miopia), i si són positius, es necessiten lents convergents (per exemple, hipermetropia o presbícia).
Informació documentada per:
Publicat: 21 de octubre de 2020
Actualitzat: 21 de octubre de 2020
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.