Pronòstic dels Defectes Refractius

En la gran majoria dels pacients dels defectes refractius es corregeixen amb ulleres o lents de contacte que es graduen cada any en funció de la progressió del defecte. 

La miopia i la hipermetropia sol estabilitzar-se en la segona dècada de la vida, si bé existeix un tipus de miopia patològica degenerativa en la qual s'observa una progressió mantinguda.  

L'astigmatisme sol ser estable en el temps, i la seva progressió fa sospitar malalties com el queratocon (malaltia degenerativa de la còrnia) o l’èctasi ocular (protrusió i aprimament progressiu de la còrnia) post-LASIK.  

La presbícia sol aparèixer entre la quarta i la cinquena dècada de la vida i progressa fins a la sisena per després estabilitzar-se. 

Hi tècniques quirúrgiques que corregeixen de manera permanent els defectes refractius, com el làser (LASIK) i les lents intraoculars, ja sigui en pacients amb cristal·lí transparent o en pacients amb cataractes. Per a la realització d'aquests procediments cal una exploració oftalmològica preoperatòria detallada.