Què és l'Esquizofrènia?
L'Esquizofrènia és un trastorn complex en què intervenen diversos factors i es caracteritza per una àmplia variabilitat, tant en les seves causes com en la seva presentació clínica. Provoca alteracions del pensament, de la percepció, de les emocions i de la conducta, i mostra una tendència progressiva.
L'Esquizofrènia en primera persona
L'esquizofrènia és una malaltia molt freqüent, afecta aproximadament un 1% de la població, vol dir que a Espanya hi ha al voltant de mig milió de persones que la pateixen. El seu inici sol produir-se en l'adolescència, pel que és una malaltia de gent jove.
L'origen de l'esquizofrènia s'atribueix a una alteració precoç del desenvolupament cerebral per causes diverses que combinen factors de predisposició genètica i desencadenants de tipus ambiental. Aquesta interacció entre gens i ambient condiciona un desenvolupament cerebral alterat, especialment a l’adolescència, amb severes anomalies de la connectivitat cerebral i una disfunció de diversos sistemes de neurotransmissió. Els principals sistemes de neurotransmissió que es veuen alterats són el sistema de la dopamina ‒ neurotransmissor present en diverses àrees del cervell i que és especialment important per a la funció motora de l'organisme ‒ i el sistema del glutamat ‒ el principal neurotransmissor excitatori del cervell ‒. La hiperactivitat de la dopamina podria explicar els símptomes positius de la malaltia, mentre que la neurotoxicitat vinculada al glutamat podria explicar els símptomes negatius i els dèficits cognitius de la mateixa.
Què no és l'esquizofrènia?
En el cas de l'esquizofrènia és tan important aclarir el que és com explicar el que no és. El desconeixement i la presència de certs mites i prejudicis poden conduir a responsabilitzar pacients i familiars d'un trastorn que encara està lluny de ser comprès íntegrament.
L'estigmatització de moltes de les malalties mentals i, potser, de forma més acusada en el cas de l'esquizofrènia, ha fet que persisteixin encara opinions confuses i errònies.
Així, respecte a l'esquizofrènia, convé aclarir que:
- No es tracta d'un estat de "doble personalitat". Sens dubte, l'error més freqüent consisteix a creure que l'esquizofrènia és un problema de "doble personalitat", una bona i una altra dolenta, que pot governar el pacient a la seva voluntat. Sembla just reconèixer que aquesta confusió prové, en part, de la pròpia història de la psiquiatria i de la traducció literal del grec del terme esquizofrènia com "personalitat escindida" o "ment partida", un fet que ha contribuït en gran mesura a aquest malentès.
- No és fruit d'una baixa escolarització ni del resultat d'un trauma psicològic infantil "ocult".
- No hi ha culpables de la seva aparició.
- No és una malaltia incurable i amb un pronòstic desfavorable.
- La violència és un dels elements recurrents que més ha alimentat l'estigma que pateixen els pacients amb esquizofrènia i el seu entorn. Gran part de la societat té la noció que són persones especialment violentes i perilloses. De fet, el risc que una persona amb esquizofrènia cometi un acte violent al llarg de la seva vida és només el doble que el d'una persona sana. En general, les persones amb esquizofrènia tenen més risc de mostrar-violents quan en un moment de descompensació de la seva trastorn, que per regla general es circumscriu a només uns pocs dies o setmanes al llarg de tota la vida del pacient.
És molt comuna?
Els grans estudis epidemiològics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyalen que l'esquizofrènia afecta l'1% de la població mundial, independentment del gènere, la raça o el nivell socioeconòmic.
No obstant això, i a la llum de noves investigacions que han permès contrastar millor aquestes dades, avui dia se sap que l'esquizofrènia presenta una freqüència d'aparició que varia entre les poblacions al llarg del temps.
La seva prevalença ha disminuït al 0,7% i presenta una major tendència en homes, població d'àrees urbanes, consumidors de cànnabis (marihuana o haixix) i immigrants.
El trastorn sol aparèixer al voltant dels 16-25 anys, prop de quatre anys de mitjana abans en homes que en dones. Aquesta aparició, en general, més tardana, explica, en part, que les dones acostumin a presentar un millor pronòstic que els homes, atès que abans de l'aparició del primer episodi han tingut més temps per, per exemple, acabar els seus estudis, formar una xarxa social àmplia o la seva pròpia família.
En aproximadament el 5% de totes les persones amb esquizofrènia, la malaltia s'inicia abans dels 15 anys d'edat. En els casos en què apareix en edats més primerenques, sol començar de forma lenta, i predominen símptomes com l'aïllament (retraïment) social i emocional, el que es coneixen com a símptomes negatius. Aquest tipus d'esquizofrènia és més freqüent en homes i té un pitjor pronòstic.
Tipus d'esquizofrènia
Tradicionalment les classificacions internacionals, incloent l'última versió de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), han subdividit l'esquizofrènia en diversos subtipus diferents. Aquesta divisió es feia en funció de quins símptomes predominaven en el quadre clínic. Així, per exemple, si el pacient presentava un predomini de símptomes positius, es diagnosticava d'esquizofrènia paranoide.
No obstant això, aquestes classificacions en subtipus no aportaven categories que fossin útils per a la presa de decisions clíniques, de manera que l'última versió del manual diagnòstic de la Societat Americana de Psiquiatria (DSM-5) ja no els incorpora. És d'esperar que la propera actualització de la CIM de l'OMS també opti per abandonar aquests subtipus.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 30 novembre de 2022
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
