Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Els fàrmacs actualment disponibles són segurs i eficaços per al pacient. L'eficàcia, àmpliament demostrada al llarg dels últims cinquanta anys, se centra en dos punts: el primer, és la remissió dels símptomes psicòtics durant la fase aguda; el segon és la prevenció de noves recaigudes.

Per això, una part important de la feina que han de realitzar juntament amb la família i l'equip assistencial consisteix en assegurar una adequada adherència terapèutica, així com persuadir al pacient de la necessitat de seguir amb el tractament, tot i que els símptomes remetin.

Dins dels diferents medicaments que s'utilitzen per al tractament de l'esquizofrènia, es distingeixen diverses famílies de fàrmacs:

Pastilles amb ratlles blaves i blanques

Antipsicòtics. Els fàrmacs antipsicòtics són els indicats per als pacients amb esquizofrènia i sempre han de ser la base del seu tractament.

Pastilles blaves, blanques i verdes

Fàrmacs correctors dels efectes secundaris dels antipsicòtics.

Pastilles rodones

Antidepressius. Els pacients amb esquizofrènia poden deprimir-se. Abans de tractar aquesta depressió, és important realitzar un diagnòstic adequat, atès que molts dels símptomes depressius poden ser en realitat símptomes negatius (per exemple, l'apatia o el desinterès per les relacions socials) o períodes de desmoralització derivats de la seva situació vital. Un cop realitzat el diagnòstic, és fonamental tractar la depressió perquè aquests pacients presenten un elevat risc de suïcidi.

Els mateixos fàrmacs que són eficaços en els pacients amb depressió són útils en els pacients amb esquizofrènia que es deprimeixen. En l'última dècada, la nova generació d'antidepressius (els inhibidors de la recaptació de la serotonina o ISRS) s'han imposat com els fàrmacs de primera elecció per al tractament de la depressió, essencialment pel seu baix perfil d'efectes secundaris. De vegades, són útils els antidepressius tricíclics clàssics, com la imipramina o la clomipramina, o els antidepressius duals, com la venlafaxina, la desvenlafaxina o la duloxetina.

Pastilles verdes i blanques

Ansiolítics (diazepam, lorazepam i altres). Com el seu nom indica, són fàrmacs sintetitzats per disminuir l'ansietat. Tenen l'avantatge del ràpid inici de la seva acció, de manera que disminueixen l'ansietat als pocs minuts de la seva administració. Un exemple típic del seu ús es dóna durant un quadre de psicosi en què s'inicia tractament amb un antipsicòtic. Com ja s’ha indicat, els antipsicòtics precisen d'un període més o menys prolongat abans d'actuar, de manera que es pot associar un ansiolític per tal de disminuir el patiment del pacient.

Pastilles amb ratlles verdes, blaves i blanques

Estabilitzadors de l'estat d'ànim (liti, carbamazepina, àcid valproic i altres). Exerceixen un control sobre les conductes impulsives, pel que estan indicats per als pacients amb més descontrols de la conducta o amb història d'abús de tòxics.

Els efectes secundaris més freqüents, corregibles mitjançant medicació, són:

Persona amb suors, tremolors i pal·lidesa

Tremolors, moviments incontrolables de la llengua, llavis, cara, respiració ràpida, contraccions musculars (símptomes extrapiramidals), entre d'altres.

Persona portant-se una mà al capdavant, amb un símbol que indica mareig i malestar general

Marejos per baixades de la tensió arterial.

Disfàgia, dificultat en empassar

Augment de la salivació.

Símbol de la dona i un rellotge representant el cicle hormonal

Augment de l'hormona prolactina (que pot produir amenorrea o absència de menstruació).

Secrecions del pit

Secreció de llet per les mames (galactorrea).

Dona adormida a l'oficina

Somnolència excessiva.

Bàscula amb una fletxa cap amunt indicant un augment de pes

Guany de pes.

Símbol de l'home i la dona

Alteracions de la funció sexual.

Glucòmetre i una mà amb un dit en el qual s'ha introduït la llanceta per mesurar els nivells de diabetis

Tendència a desenvolupar diabetis.

La manca d'adherència al tractament i l’abandonament total o parcial de la medicació (incompliment terapèutic) és un problema important en els pacients amb malalties psiquiàtriques cròniques, com l'esquizofrènia, ja que és molt freqüent i pot comportar greus conseqüències.

L'incompliment terapèutic pot ser degut a diferents causes: la pròpia psicosi, la manca de consciència de la malaltia, els efectes adversos dels medicaments o la manca d'informació sobre la necessitat del tractament de manteniment.

S'estima que gairebé un 40% de pacients amb esquizofrènia abandonen el tractament durant el primer any i el 75% durant el segon any. Aquesta dada és molt important perquè fins a un 80% de pacients presenten una recaiguda de la malaltia en els cinc primers anys de malaltia. De fet, l'abandonament de la medicació multiplica per cinc el risc de recaiguda.

Les recaigudes acostumen a ser més greus i necessiten més temps per a la seva millora. També s'ha vist que l'abandonament de la medicació s'acompanya de recaigudes amb més risc de suïcidi i de conductes agressives. A més, cada vegada hi ha més acord entre els metges i més bases biològiques que demostren que les successives recaigudes empitjoren el pronòstic de la malaltia.

Aquest incompliment terapèutic ha fet necessari disposar de medicaments antipsicòtics de llarga durada que s'injecten i asseguren una coberta antipsicòtica durant diverses setmanes i eviten les interrupcions del tractament i, en conseqüència, possibles recaigudes.

Durant situacions en què el pacient ha d'estar ingressat o es troba a la unitat d'urgències (reagudització de la malaltia), de vegades, cal utilitzar medicació intramuscular mitjançant la injecció del fàrmac, que té un efecte immediat i limitat en el temps (injectables de curta durada). Amb aquesta finalitat existeixen antipsicòtics convencionals i de segona generació injectables. En l'actualitat, també es disposa d'un fàrmac per tractar l'agitació lleu o moderada per via inhalada, la loxapina.

Es diferencien dos tipus d'intervencions psicològiques: les individuals (un terapeuta i un pacient) i les grupals (un terapeuta i diversos pacients). També es poden distingir per les tècniques o objectius que es proposen. Els tractaments psicosocials poden ser duts a terme per diferents professionals de les ciències de la salut (psiquiatres, psicòlegs, personal d'infermeria i assistents socials). Entre les modalitats de tractaments psicosocials s'inclouen:

  • Psicoeducació
  • Teràpia familiar
  • Entrenament en habilitats socials
  • Rehabilitació vocacional
  • Teràpies cognitivo-conductuals
  • Rehabilitació cognitiva

És important incidir en el fet que aquestes tècniques psicosocials actuals són un complement i no una alternativa a la teràpia farmacològica. És a dir, formen part de la teràpia integral de l'esquizofrènia i han de combinar-se amb el tractament farmacològic, que és l'eix vertebrador de tot el tractament. A més, és clau remarcar que la seva indicació s’ha d’individualitzar en cada cas i moment evolutiu de la malaltia.

El maneig adequat del pacient amb esquizofrènia ha d'incloure una teràpia integral amb una pauta farmacològica òptima al costat d’intervencions psicològiques i de rehabilitació psicosocial, seguint un pla individualitzat.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Miguel Bernardo Arroyo
Miquel Bioque Alcázar

Publicat: 20 de febrer de 2018
Actualitzat: 20 de febrer de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.