Preguntes freqüents sobre Miopaties Inflamatòries Idiopàtiques

En absolut. Hi ha moltes malalties musculars i no musculars en les que hi ha debilitat muscular, començant per l'envelliment. No hi ha dubte que amb l'edat es van perdent capacitats motores. És el que es coneix com sarcopènia (falta de reserva o de capacitat funcional motora). No només això, sinó que hi ha moltes altres malalties musculars (miopaties) que no són miositis. És per això, que en tots els casos es requereix que sigui un especialista en aquestes malalties qui s'ocupi d'establir un bon diagnòstic.

El diagnòstic depèn d'un grup de proves, però les més importants són la història clínica i l'exploració física, els anomenats autoanticossos, les proves d'imatge com la ressonància magnètica i, sobretot, la biòpsia muscular. Això, en el seu conjunt ha de permetre un diagnòstic exacte.

Un 20-25% dels pacients adults que tenen dermatomiositis (DM) o miopatia necrosant immunomediada (MNIM) s'associa a un càncer. Això ocorre de forma simultània o en els següents 3-5 anys després del diagnòstic. Els dos primers anys es considera que són els més crítics. En aquest sentit, es recomana un seguiment clínic estret i les proves complementàries adequades, per exemple, un TC-PET.

És molt probable que així sigui, tot i que no passa sempre. Cal no oblidar que en el tractament d'alguns tipus de càncer s'inclouen fàrmacs (com la cortisona) i, per tant, poden contribuir a millorar la miositis.

Les manifestacions de la pell i del múscul acostumen a evolucionar de manera paral·lela en un 70-80% dels casos, però en d'altres es resol el problema muscular, però persisteixen les lesions a la pell, la qual cosa requereix tractaments especialitzats per part dels dermatòlegs. D'altra banda, hi ha casos en què la pell és l'únic cridaner, gairebé sense repercussió en els músculs.

És el més probable, ja que les formes pures de polimiositis pràcticament no existeixen. Un cop més han de ser metges experts els que tractin a aquests pacients ja que el probable és que es pugui diagnosticar una altra malaltia autoimmune com lupus, esclerodèrmia, Sjögren, o bé amb el pas el temps es comprovi que tracta d'una miositis amb cossos d'inclusió.

Si el seu metge considera que és imprescindible, la ressonància magnètica es pot fer amb sedació.

Sí, encara que amb pocs resultats beneficiosos. Cada vegada més s'està considerant la naturalesa degenerativa de la malaltia, considerant-la com l'Alzheimer del múscul.