Tractament de la Pancreatitis

Els pacients diagnosticats de pancreatitis aguda requereixen ingrés hospitalari per a tractament i control de l'evolució. No existeixen fàrmacs específics per curar la pancreatitis, sinó mesures de suport per millorar l'evolució de la malaltia. Aquestes mesures consisteixen que el pacient romangui en dejú per permetre el descans del pàncrees, administrar abundant hidratació endovenosa i tractar el dolor amb fàrmacs analgèsics. En els casos greus es proporcionen tractaments específics segons l'afectació, com poden ser fàrmacs vasoactius en casos de xoc, antibiòtics en cas de febre, etc.

En la pancreatitis crònica l'objectiu terapèutic és controlar el dolor i tractar la insuficiència pancreàtica exocrina i endocrina i les complicacions. En un pacient amb dolor abdominal s'ha d'iniciar tractament analgèsic i descartar complicacions que puguin ocasionar el dolor. Els analgèsics que es recomanen són el paracetamol, tramadol, metamizol, gabapentina i, en casos de dolor molt intens, poden utilitzar-se mòrfics (morfina MST, oxicodona, buprenorfina). No obstant això, els mòrfics han d'utilitzar-se sota supervisió mèdica estricta donat el seu risc d'ocasionar dependència. Quan el dolor no es controla amb analgèsics es pot plantejar tractament endoscòpic o quirúrgic.

La insuficiència pancreàtica exocrina requereix tractament oral d'enzims pancreàtics i correcció de dèficits nutricionals mitjançant suplements vitamínics i dietètics. La diabetis mellitus associada a la pancreatitis crònica sol requerir tractament amb insulina.

La pancreatitis autoimmune té un tractament molt efectiu que és la presa oral de corticoides. En cas de recurrència es pot plantejar repetir el tractament amb corticoides o introduir altres immunosupressors.