La Síndrome Sjögren en primera persona
Estem convençuts de que hi ha un paper molt important dels factors ambientals en el desenvolupament, en l’aparició d’aquesta malaltia, però a dia d’avui no podem respondre a la pregunta per què aquesta malaltia m’ha tocat a mi?.
L’estil de vida l’he anat adaptant, perquè jo sempre dic que la síndrome de Sjögren és el meu company de viatge. Llavors, hi ha moments que puc fer vida completament normal, però també tinc unes limitacions.
La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmune i sistèmica. Autoimmune, perquè el sistema immunitari encarregat de defensar l'organisme de les agressions externes, reacciona per causes desconegudes contra el propi organisme, de manera que es produeixen els anomenats "autoanticossos" i lesions d'estructures pròpies. En el cas de la síndrome de Sjögren, l'organisme ataca les glàndules exocrines que són les encarregades de produir líquids com la saliva, les llàgrimes, secrecions de la laringe i de la tràquea, secrecions vaginals, líquids que hidraten, lubriquen i suavitzen les parts de l’organisme que estan en contacte amb l'exterior, les anomenades mucoses que són els teixits que recobreixen la boca, el nas, els ulls, etc. ...).
El dany que el propi sistema immunològic produeix en les glàndules exocrines les incapacita per fabricar de forma correcta aquests líquids, de manera que el pacient té símptomes de sequedat en aquestes zones.
I és una malaltia sistèmica perquè, a més dels símptomes de sequedat, pot afectar qualsevol òrgan del cos i produir una gran varietat de símptomes i afectacions.
Classificació de la Síndrome de Sjögren
La síndrome de Sjögren es classifica en dos tipus en funció de si la malaltia està acompanyada o no d'altres malalties autoimmunes:
Síndrome de Sjögren primari. Apareix sense la presència d'una altra malaltia autoimmune associada.
Síndrome de Sjögren associat a altres malalties. El terme Síndrome de Sjögren secundari, utilitzat des de fa anys derivat d'una traducció de l'anglès, és un terme mal utilitzat perquè la paraula "secundari" sembla indicar que es tracta d'una cosa que no té importància o que està causada per una altra malaltia. En aquest cas, el pacient, a més del Sjögren, presenta altres malalties autoimmunes o reumatològiques. Les més freqüents són el lupus eritematós sistèmic, l'artritis reumatoide, l'esclerosi sistèmica o les miopaties inflamatòries. La síndrome de Sjögren també pot associar-se amb malalties autoimmunes que afecten un únic òrgan ("òrgan-específiques"). Les més freqüents són la tiroïditis, la colangitis biliar primària o l'hepatitis autoimmune.
A quantes persones afecta la síndrome de Sjögren?
Pot aparèixer en totes les edats i en ambdós sexes, però és més freqüent en dones majors de 40 anys, en una proporció que arriba a ser de fins a 15 dones per cada home afectat per la malaltia.
La prevalença de la malaltia (el que seria la freqüència en la població) està al voltant del 0,1-0,01% (és a dir, una de cada 1.000-10.000 persones podria tenir-ne), el que la converteix en la malaltia autoimmune sistèmica més freqüent .
Aproximadament el 20-30% dels pacients amb artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic o esclerosi sistèmica poden presentar una síndrome de Sjögren associada.
Informació documentada per:
Publicat: 28 de maig de 2019
Actualitzat: 28 de maig de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.