Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Temps de lectura: 4 min
La Síndrome d'Ull Sec està causada per un trastorn de la pel·lícula lacrimal, ja sigui per una deficiència de la producció lacrimal (acuodeficiente) o per una evaporació excessiva (evaporatiu). Cursa amb inflamació de la superfície ocular i alteracions neurosensorials que es manifesten amb malestar ocular. S'estima que al món uns 100 milions de persones estan afectades per aquesta malaltia.
La Síndrome d'Ull Sec en primera persona
Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
És una malaltia crònica que necessita de tractament que, segons el grau, serà més o menys elaborat. Quan aquest tractament és suficient i adequat aquest pacient no tindrà cap símptoma.
Maite Sáinz de la Maza
Oftalmòloga
Em consta que al principi no anava a ser tan dur, però el tractament funciona. És veritat que és a llarg termini i que se li ha de donar una oportunitat i ser molt constant i no deixar-lo cap dia, però funciona. Amb el que un torna a recuperar una vida bastant normal.
Annabel
Pacient
La síndrome d'ull sec és una malaltia multifactorial de la superfície de l'ull que es caracteritza per una alteració de la pel·lícula lacrimal que causa molèsties oculars i alteracions de la visió. Aquesta malaltia està acompanyada d'un augment de l'osmolaritat (concentració total, mesura en osmols per litre, d'una substància en una dissolució) de la pel·lícula lacrimal, inflamació de la superfície ocular i alteracions neurosensorials.
Mecanismes de la malaltia
La síndrome d'ull sec s'entén com una pèrdua del mecanisme homeostàtic (equilibri dinàmic en les funcions i la composició de líquids i teixits) de l'anomenada Unitat Funcional Lacrimal (UFL). La UFL està formada per tots els components de la superfície ocular (conjuntiva, epiteli corneal, glàndules de Meibom i llàgrima), l'estàtica i la dinàmica de les parpelles, les glàndules lacrimals i la xarxa neural (via aferent, via eferent - simpàtic i parasimpàtic).
La UFL controla els principals components de la pel·lícula lacrimal d'una forma regulada. Es pot alterar per factors externs o ambientals (humitat baixa, vent, condicions de treball, tòxics), infeccions o traumatismes (inclosa la cirurgia de la còrnia), així com per factors interns com malalties inflamatòries que afecten els teixits de suport, per alteracions en glàndules de Meibom o en la dinàmica palpebral, per alteracions associades a la innervació, ja sigui a nivell central o perifèric, o pels efectes adversos de fàrmacs.
La seva funció és conservar la integritat de la pel·lícula lacrimal, la transparència de la còrnia i la qualitat de la imatge que es projecta a la retina.
Pel·lícula lacrimal
La pel·lícula lacrimal està formada per aigua, olis grassos i mucina que es divideixen en tres capes:
- Capa aquosa és la de major grandària. Està composta per gairebé un 100% d'aigua. La seva funció és protegir l'ull d'infeccions, lubricar-los, netejar-los de petites partícules i aportar oxigen i nutrients a la còrnia.
- Capa lipídica està formada per les glàndules de Meibom que són la principal font de lípids de la pel·lícula lacrimal i serveix per evitar que s'evapori la capa aquosa situada darrere. Actua com lubricant entre les parpelles i la còrnia.
- Capa mucosa és la més interna i manté humit i lubricat l'ull en distribuir la capa aquosa per la superfície ocular.
L'alteració d'aquesta UFL origina una pel·lícula lacrimal inestable que es tradueix en una hiperosmolaritat de la llàgrima (molta concentració de llàgrima amb poc líquid, ja sigui per manca de producció lacrimal o per un augment de l'evaporació) i inflamació de la superfície ocular, el que provoca símptomes i signes de sequedat ocular.
Els símptomes apareixen a causa de la hiperosmolaritat que estimula una cascada d'esdeveniments inflamatoris en les cèl·lules epitelials superficials el que produeix la mort d'aquestes cèl·lules. Les alteracions visuals apareixen a causa de la irregularitat de la pel·lícula lacrimal sobre la superfície ocular. Els signes (queratitis puntejada superficial, queratitis filamentosa, etc.) són secundaris al frec de les parpelles amb la superfície ocular.
Classificació de la Síndrome d'Ull Sec
Ull sec aquoeficient. Es produeix per falta de producció lacrimal i es classifica en:
- Síndrome de Sjögren primari o secundari. La síndrome de Sjögren primària és una malaltia sistèmica que es caracteritza per una destrucció autoimmune de les glàndules exocrines de tot el cos. Els òrgans més afectats són els ulls, l'aparell digestiu, respiratori, la pell i el genitourinari. Es diagnostica per la presència d'ull sec combinat amb boca seca, per la presència d'uns anticossos determinats, reducció en la secreció salival i per la inflamació focal en una biòpsia de la glàndula salival. La síndrome de Sjögren secundari té les mateixes característiques que el Sjögren primari, però s'associa a la presència d'una altra malaltia autoimmune com l'artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic, l’esclerodèrmia, la dermatomiositis, la malaltia mixta del teixit connectiu, la tiroïditis de Hashimoto, la cirrosi biliar primària o l'hepatitis crònica autoimmune.
- Sense malaltia autoimmune associada. Per falta de secreció aquosa de la glàndula lacrimal de manera aïllada o com a efecte secundari a altres medicacions sistèmiques com antihistamínics, betabloquejants, antidepressius, ansiolítics, etc.
Ull sec evaporatiu. Apareix per la pèrdua excessiva d'aigua de la superfície ocular exposada (per evaporació).
- Malalties de les glàndules de Meibom (rosàcia, psoriasi, dermatitis seborreica, etc.). Les glàndules de Meibom es troben al tars de totes dues parpelles i són la font principal de lípids de les llàgrimes.
- Alteracions del parpelleig o de l'obertura lacrimal (paràlisi del VII parell, proptosis (desplaçament del globus ocular cap a endavant) per hipertiroïdisme, baixa freqüència del parpelleig, etc.
- Deficiència de vitamina A, interacció amb conservants de medicacions tòpiques, alteracions per lents de contacte, conjuntivitis al·lèrgiques.
L'ull sec evaporatiu és més freqüent que l'ull sec per manca de secreció aquosa, encara que en moltes ocasions ambdós tipus es superposen i simplement hi ha una preponderància d'un o altre.
A quantes persones afecta la Sindrome d'Ull Sec?
La síndrome d'ull sec és una malaltia molt comuna encara que en molts casos infradiagnosticada. La seva prevalença oscil·la entre el 10 i el 20% de la població, encara que en poblacions orientals es pot elevar a un 33%. Segons certes estimacions, 100 milions de persones a tot el món tenen aquesta malaltia. És molt més freqüent en dones i augmenta amb l'edat.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Treballem per millorar PortalCLÍNIC. Ajuda'ns a millorar i explica'ns per què.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Maria Teresa Sáinz de la Maza Sierra
Oftalmòloga
Servei d'Oftalmologia
Publicat: 23 de maig de 2019
Actualitzat: 23 de maig de 2019
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
