Broncoprovocació amb metacolina

Durant la prova, el pacient inhala dosis progressives d'un medicament bronconstrictor anomenat metacolina, que pot provocar un lleu estrenyiment de les vies respiratòries. Aquesta reacció és més pronunciada en persones amb hiperreactivitat bronquial, característica típica de l'asma.

Per mesurar aquest efecte, es fa servir una tècnica anomenada espirometria, que avalua la capacitat pulmonar abans i després d'inhalar la metacolina.

El paràmetre principal que s'analitza és el FEV1 (Volum Espiratori Forçat en 1 segon), que correspon al volum d'aire que una persona és capaç d'expulsar durant el primer segon d'una espiració forçada màxima.

Una reducció del FEV1 durant la prova indica que els bronquis s'estan estrenyent com a resposta a la metacolina, cosa que suggereix la presència d'hiperreactivitat bronquial.

1. Espirometria inicial. Es mesura la funció pulmonar en repòs per obtenir els valors de referència.

2. Inhalació progressiva de metacolina. S'administren dosis creixents del fàrmac, fins a assolir una concentració màxima desitjada, fent espirometries entre cadascuna d'aquestes dosis per comprovar si hi ha canvis.

3. Valoració del resultat. Si el FEV1 disminueix un 20% o més respecte al valor inicial, s'interromp la prova. Això indica la presència d'hiperreactivitat bronquial i s'informarà com a prova positiva. Si el FEV1 no disminueix abans dassolir la dosi màxima es finalitzarà la prova i es conclourà com a negativa.

4. Reversió de l'efecte. En finalitzar, s'administra un broncodilatador (per exemple salbutamol inhalat) per restablir la funció pulmonar habitual.

Perquè la prova sigui fiable, és fonamental no utilitzar inhaladors ni certs medicaments durant les hores o dies previs, ja que podrien emmascarar la resposta dels bronquis. L'equip mèdic proporciona instruccions clares i personalitzades per a cada pacient.

La prova la realitza el personal sanitari amb formació específica en tècniques de funció pulmonar, com ara personal d'infermeria, fisioterapeutes respiratoris o tècnics especialitzats.

La interpretació dels resultats correspon a l'especialista en pneumologia, que integra aquesta informació amb la resta de la seva història clínica per establir un diagnòstic o planificar el tractament més adequat.

Algunes persones experimenten una lleu sensació d'opressió al pit o una mica de tos. Aquestes molèsties solen ser lleus i temporals. En tot moment, el personal sanitari és present per garantir la seguretat i el benestar del pacient.