Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Realització de la Inducció del part

Temps de lectura: 2 min

La inducció del part/maduració cervical es pot fer de diverses formes: 

  • Ruptura de la bossa de les aigües. 

  • Col·locació a nivell del coll de l’úter d’un dispositiu mecànic que afavoreix la dilatació, sense alliberar medicació. 

  • Administració a nivell del coll de l’úter d’un dispositiu que allibera medicació (prostaglandines) i que afavoreix la dilatació. 

  • Administració d’uns comprimits per via oral (prostaglandines) que afavoreixen la dilatació. 

  • Administració amb una perfusió d’una hormona que produeix les contraccions (oxitocina), que pot fer-se a l’inici o bé després d’alguna de les tècniques anteriors. 

Contraindicacions per induir el part

Les contraindicacions per induir un part són aquelles situacions que desautoritzen un part vaginal. Les més freqüents en el nostre entorn són: dos o més cesàries anteriors, cesària anterior amb incisió en T invertida, miomectomia prèvia amb entrada a la cavitat uterina, antecedent de ruptura uterina, placenta prèvia oclusiva, vasa prèvia, insuficiència placentària severa i una infecció per herpes genital actiu.

Complicacions de la inducció del part

Tot i que el procediment d’inducció/maduració s’utilitza sovint i els seus riscos no són elevats, alguna vegada poden aparèixer complicacions, sobretot en primeres gestacions. És per això que, sempre que es decideix finalitzar un embaràs mitjançant una inducció, cal que existeixi una indicació materna o fetal que ho justifiqui.

Les situacions en què es compromet el benestar fetal, fracasa la inducció o es produeix una ruptura uterina (situació molt infreqüent) implica la realització d’una cesària.

Inducció del part en pacients amb antecedents d’una cesària prèvia

En el cas de tenir una una cesària prèvia, a causa de la cicatriu a l'úter, hi ha el risc de dehiscència i/o ruptura uterina com a causa de la presència d'un teixit cicatricial. La seva freqüència s'estima en al voltant del 0,5% dels casos. El risc de ruptura uterina i/o dehiscència és més gran quan es realitza una inducció del part (al voltant del 2%). No obstant això, el part vaginal després d'una cesària pot evitar les complicacions a curt i llarg termini associades a cesàries iteratives.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.