Un projecte elaborat conjuntament amb

Quan es necessària?

Temps de lectura: 2 min

Per determinar quina persona pot rebre una tècnica de preservació de la fertilitat, cal avaluar detingudament el pacient (tant home com dona). La valoració es fa de forma multidisciplinària, és a dir, amb el control tant del metge de referència (oncòleg/òloga en la majoria dels casos), així com del metge especialista en medicina reproductiva. Aquests són els punts fonamentals en la valoració clínica:

La situació clínica del pacient, és a dir, l'estadi de la malaltia (com d’evolucionada està) i el pronòstic. També el risc que té realitzar aquestes tècniques de preservació.

El pla terapèutic i el temps disponible abans de l’inici del tractament.

L’edat del pacient, l’estat de la reserva ovàrica i el grau de toxicitat del tractament indicat.

El risc de disfunció ovàrica és la principal raó que determinarà realitzar o no una preservació de la fertilitat. La disfunció ovàrica passa quan els ovaris d'una dona deixen de funcionar de manera normal abans de fer els 40 anys.

RESERVA OVÀRICA

La reserva ovàrica és la quantitat i la qualitat dels òvuls que té una dona en un moment donat de la seva vida. Els òvuls es troben dins de petits quistes ovàrics anomenats fol·licles.

Se sap que la fertilitat en la dona disminueix a mesura que avança l'edat, a causa de dues causes principals:

- Pèrdua fol·licular: a poc a poc es van perdent fol·licles, a mesura que avança l'edat de la dona. El creixement i la disminució d'aquests fol·licles s'inicia abans del naixement, i continuarà al llarg dels anys fins a finalitzar en el moment de la menopausa. A partir de la pubertat, amb l'inici de les menstruacions, obtindrem cada mes un òvul madur apte per fer un embaràs.

- Qualitat ovàrica: Amb l'edat, la qualitat dels òvuls disminueix, i així és més difícil aconseguir un embaràs i amb més risc d'avortament. Això és degut a l'envelliment progressiu dels òvuls.

Per això, la probabilitat d'embaràs de la dona (ja sigui de forma espontània o mitjançant tractaments de reproducció assistida) disminueix clarament com l'edat.

El metge de referència tindrà informat el pacient del possible efecte sobre la fertilitat del tractament oncològic, immunològic, etc. D'altra banda, el metge especialista en medicina reproductiva, segons la valoració del risc i les característiques individuals, indicarà la tècnica de preservació més adequada, entre les dues opcions principals: