• La donació és un acte altruista pel qual una persona, o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones.

  • Pràcticament tots podem ser donants, independentment de la nostra edat, de les malalties que hàgim patit i dels tractaments que estiguem rebent. Sempre que en vida no s'hagi manifestat en contra de la donació. Les condicions clíniques en el moment de la mort determinaran els òrgans i teixits que són vàlids per al trasplantament.

  • Emocional

    En el trasplantament renal amb ronyons procedents de donant viu, en el 49% dels casos es realitzen entre parelles sentimentals, el 25% dels casos entre germans, el 25% dels casos entre pares i fills i un 1% dels casos entre persones relacionades d'una altra manera.

    Creuat

    En cas de comptar amb un donant no compatible hi ha la possibilitat de participar en el programa de trasplantament renal creuat de donant viu. Consisteix a creuar parelles donant-receptor no compatibles en què el donant d'una parella pot ser adequat per al receptor de l'altra i viceversa.

    Altruista

    En determinades circumstàncies, una persona adulta i sana es pot plantejar la donació altruista, anònima i no remunerada d'un ronyó. Després d'una detinguda reflexió i valoració de la situació, es pot posar en contacte amb l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Un donant altruista pot ser l'inici d'una cadena de trasplantaments vius creuats que finalitzi amb el trasplantament d'una persona de la llista d'espera de donant cadàver.

  • Per poder donar els òrgans i els teixits, el donant ha de morir en un hospital (després d'una aturada irreversible de les funcions cerebrals o de les funcions cardiorespiratòries, sense que hi hagi possibilitat de recuperació).

  • Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix fer la donació dels seus òrgans i teixits amb la finalitat que siguin trasplantats, la forma més senzilla i útil de convertir-se en donant és expressar aquesta decisió als familiars i cercles pròxims, perquè ells seran preguntats sobre els nostres desitjos quan hàgim fallecido.Si ells són coneixedors de la nostra voluntat, la respectaran.

    També es pot expressar aquest desig en els diferents ambients socials en què em moc: a la feina, amb els amics, a les xarxes socials. Una societat amb majoria de persones favorables a la donació significa beneficis per a tots, sans i malalts, ja que, encara que avui no tinguem cap problema de salut, no sabem el que ens pot passar demà, a nosaltres o a qualsevol dels que més volem.

    Hi ha la possibilitat de deixar-ho escrit en vida mitjançant un document de voluntats anticipades.

  • Quan s'ha fet tot el possible, s'han utilitzat tots els mitjans per salvar la vida d'una persona i els metges assistencials certifiquen la mort d'acord amb els termes legals, es respecta la voluntat del mort si ho ha manifestat anteriorment mitjançant els mètodes comentats anteriorment.

  • L'extracció d'òrgans i teixits, es realitza amb el màxim respecte que comporta la donació, realitzant-se en un quiròfan. La intervenció té una durada variable, depenent del nombre d'òrgans i teixits que siguin viables. Després de la mateixa, l'aspecte de la persona morta no canvia de forma apreciable i només és visible una cicatriu suturada en la pell del tòrax i abdomen, idèntica a la que presenten els malalts operats en aquestes zones per qualsevol altre motiu.

  • Es pot trasplantar una part del fetge o també un ronyó procedents de donants vius. La persona que necessita un trasplantament d'aquests òrgans pot preguntar per aquesta possibilitat a l'especialista que l'atén pel problema hepàtic o renal. L'especialista l'orientarà cap a un circuit de donant viu.

  • Sí, en el cas dels donants en viu entre familiars o aparellats emocionalment.

  • En principi, no hi ha límit d'edat per ser donant, durant els darrers anys s'ha constatat un augment de la mitjana d'edat dels donants. Es tracta de destinar els òrgans més adequats al receptor segons edat i altres característiques avaluades pels especialistes.

  • No és compatible la donació del cos a la ciència i la donació d'òrgans.

  • El trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona de manera correcta. És un tractament que serveix per millorar la supervivència i / o la qualitat de vida de persones amb insuficiències orgàniques terminals en el cas dels òrgans.

  • A més dels òrgans sòlids (ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees i intestí), també es poden trasplantar teixits com ossos, pell, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis, còrnies, membrana amniòtica, cultius cel·lulars o medul·la òssia.