Temes de Salut

Com afecta la duració del son a les persones amb diabetis tipus 2?

Un estudi demostra que la duració del son en persones amb diabetis mellitus tipus 2 està relacionada amb un major risc de mortalitat cardiovascular. Dormir menys de 5 hores o més de 10 hores diàries augmenta aquest risc, sobretot en pacients diagnosticats en edats primerenques i amb major evolució de la malaltia. Aquest estudi ofereix una oportunitat de millora en el pronòstic d’aquest tipus de malalties.  

Font: Freepik

La informació que existeix sobre l’efecte dels diferents fàrmacs implicats en el tractament de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és extensa, en canvi és escassa pel que fa a l’estil de vida a seguir. Optimitzar aquesta faceta de l’estil de vida és una oportunitat per millorar el pronòstic de la malaltia. Se sap que practicar exercici o evitar el tabaquisme són hàbits que clarament disminueixen el risc de presentar malalties cardiovasculars (MCV), però es desconeix quin és l’efecte de la duració del son.  

Estudis realitzats en persones amb diabetis tipus 2, mostren que dormir menys hores i amb un son de pitjor qualitat està relacionat amb un major risc d’obesitat, resistència a la insulina i pitjor control glucèmic, factors que augmenten el risc cardiovascular. Per tant, la duració del son podria ser un factor que influís en l’excés de mortalitat de les persones amb DM2, mortalitat que s’ha relacionat entre altres coses amb el sexe i l’edat del pacient en l’inici de la diabetis. No obstant això, fins el dia d’avui no existeix cap estudi ampli que analitzi el paper del son sobre la mortalitat de les persones amb diabetis tipus 2.  

En un estudi de la universitat de Wuhan, a la Xina, es van analitzar les dades existents en el National Health Interview Survey dels Estats Units entre 2004 i 2013, una enquesta de salut voluntària lligada al risc nacional de mortalitat en la qual hi van participar més de 270.000 persones, de les quals 24.212 tenien diabetis tipus 2. L’enquesta va recollir informació respecte al son i la mitjana d’hores dormides en un dia i es va estudiar la seva relació amb les principals causes de mort.  

En aquest estudi es va observar que la mortalitat en les persones amb diabetis tipus 2 era superior a la de la població sense diabetis. En les persones amb DM2 la taxa de major mortalitat es va observar clarament en els extrems de la duració del son. Concretament el risc en les persones que dormien menys de 5 hores al dia era del 24% i les que dormien més de 10 hores presentaven un risc del 83%, molt superior a aquelles que dormien 7 hores diàries. Aquesta associació era més pronunciada en els pacients als quals se’ls havia diagnosticat la diabetis en edat més primerenca i els que tenien més temps d’evolució de la malaltia, sense importar el tipus de tractament farmacològic rebut, ja fos amb pastilles per disminuir el sucre en sang o amb insulina.  

Encara que el treball es basa en qüestionaris autoreferits i no analitza la qualitat del son, planteja per primera vegada un nou enfocament respecte a l’estil de vida de les persones amb diabetis tipus 2 que pot influir en la seva salut i modificar el pronòstic de la malaltia. El control de la diabetis per part del pacient és fonamental per aconseguir una bona evolució. En aquest sentit, estudis com aquest indiquen que s’hauria d’afegir indicacions sobre les hores de son a les recomanacions d’estil de vida que es fan fins al moment.  
 

Autor: Enric Esmatjes, endocrinòleg de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques. Hospital Clínic de Barcelona.