Com donar suport a algú que ha perdut un ésser estimat per suïcidi?

Perdre un ésser estimat per suïcidi és una de les experiències més doloroses i complexes que una persona pot travessar. Els qui són a prop, sovint es pregunten com poden acompanyar la persona sense ser invasius. 

La Dra. Iria Grande, psiquiatra del Clínic, juntament amb Anna Lara, supervivent i terapeuta de l'associació DSAS comparteixen algunes reflexions clau: no es tracta de trobar les paraules perfectes, sinó de ser-hi present. “El més important és validar les emocions de la persona que pateix”, explica Ana. 

Validar no vol dir minimitzar o corregir el que senten altres persones, sinó acollir amb respecte el que expressen. Dir coses com “no ploris” o “no pensis així” pot tenir l'efecte contrari al desitjat. En canvi, escoltar amb atenció i sense jutjar permet que l'altra persona se senti acompanyada del dolor. 

Un dels errors més grans és creure que el dol per suïcidi requereix una forma especial d'acompanyament. “La pena és la pena”, subratllen. 

A més, remarquen que no cal donar consells, ja que les recomanacions que funcionen per a una persona poden no ser útils per a una altra. De vegades, la millor ajuda és simplement ser-hi, en silenci, amb empatia i disponibilitat. 

En definitiva, el dol necessita espais segurs on les emocions es puguin expressar sense ser jutjades. Donar suport no sempre és parlar: moltes vegades, és escoltar.

INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER: 

Dra. Iria Grande, psiquiatre, Institut Clínic de Neurociències, Clínic Barcelona. 

Anna Lara, supervivent i terapeuta de l'associació DSAS 

 MÉS INFORMACIÓ A: