ENTREVISTA

Com fer una compra més saludable?

Entrevista a Cristina Montserrat, dietista-nutricionista del Clínic especialitzada en malalties metabòliques.

Cristina Montserrat, dietista-nutricionista de l'Hospital Clínic

Tenir bons hàbits alimentaris és més fàcil si saps com. Per això gran part de la feina dels professional de la nutrició és ajudar les persones a entendre com portar una alimentació més saludable. La nutricionista de l’Hospital Clínic Cristina Montserrat ho té clar: “Falta molta educació nutricional”. En aquesta entrevista, ella ens dona les pautes sobre com fer una bona compra i com distingir els aliments saludables dels que no ho són.

Com aconsegueixes que els teus pacients canviïn la seva alimentació?

A la consulta dediquem molta estona a explicar què és una dieta equilibrada i com planificar-la. Primer analitzem els hàbits alimentaris d’aquesta persona, detectem on hi ha desequilibris i posem uns objectius. Amb el registre dels àpats, avaluem la ingesta, marquem els objectius i,  després comparem quin era l’objectiu i què s’ha fet. Assenyalem allò que ha millorat i introduïm un altre objectiu. Sempre marquem petits objectius perquè tot no es pot aconseguir el primer dia.“És molt important implicar la família perquè si algun membre entra dins del pla, és molt més efectiu”

També és molt important implicar la família. Primer fem preguntes per conèixer una mica com és la dinàmica d’alimentació de la família perquè si algun membre o tota la família entra dins del pla,és molt més efectiu.


(Fragment del material didàctic que s'entrega als pacients del Servei de Nutrició del Clínic)

Com a nutricionista, quin consell ens donaries quan anem al supermercat i volem comprar aliments saludables? En què ens hem de fixar?

Una de les coses en que podríem fer es fixar-nos en les etiquetes i mirar la informació nutricional i la llista d’ingredients.  De la informació nutricional trobarem el valor energètic, el contingut en  greix, hidrats, fibra, proteïnes i sal. Per normativa hi trobarem la llista d’ingredients, que surten en ordre dels més abundants als menys abundants en aquell aliment. Per exemple, si agafem unes galetes amb xocolata i el primer ingredient que apareix és la xocolata vol dir que porta més xocolata que cap altre component.

Recomano fer això perquè un aliment pot ser enganyós. Potser veus un aliment que s’anuncia que conté alta quantitat d’un ingredient (p. ex. fibra) però s’ha de mirar a la llista d’ingredients si realment porta tanta quantitat d’allò que et diu a l’envàs."En l’etiqueta de l’aliment s’ha de mirar la quantitat de sucre, de sal i de greixos saturats"

En aquesta llista també recomanaria mirar la quantitat de sucre, de sal i de greixos saturats que porta, per triar el producte més adient depenent dels nutrients que hagi de controlar aquella persona. En cas que fos la sal, s’hauria de fixar del producte que vol comprar, per exemple el pa, quin dels pans porta menys sal, i llavors agafar aquest.

El més important és que tinguin poca quantitat de greixos, sucres i sal, doncs?

No, no només. També podem anar més enllà i mirar el valor nutricional, és a dir, quina part dels greixos són greixos saturats (menys saludables) o insaturats.

Mirar el valor nutricional també ens dirà les calories. Si una persona està intentant baixar el seu pes, ha de fixar-se també  en les calories. En el cas dels hidrats de carboni a l’etiqueta també apareix quina part són sucres. Si el total d’hidrats de carboni fossin 60g i d’aquests veiem que 58g són sucres, vol dir que aquest aliment porta molt de sucre lliure. En canvi si porta només 3g de sucre vol dir que la majoria d’hidrats de carboni son de cadena llarga, més saludables que els sucres lliures.

(Il·lustració del "Plat saludable" amb proporció recomanada dels diferents grups d'aliments, Font: PortalCLÍNIC)


Els aliments preparats poden ser saludables? Algun truc que ens pugui ajudar a distingir-los?

El meu consell és que sempre que puguem menjar fresc millor, però dins dels productes preparats existeixen moltes diferències. No són el mateix els productes preparats de grans cadenes que el plat preparat de la botiga de sota de casa. En el segon cas segurament hi hauran posat “més carinyo”.

Ara, però, ja s’estila molt més el producte saludable, amb oli d’oliva en comptes d’oli de palma, en l’etiqueta et solen destacar que no porta sucres afegits... Continuen sent preparats però cada cop hi posen més atenció en una demanda que ve de tota la societat: no tenim temps però volem menjar bé.

"Si el menjar preparat es conserva molt poc temps és una bona senyal"

Si es tracta de menjar preparat però de cuina casolana, no porta conservants i ha de consumir-se en pocs dies, és una bona senyal.

Hi ha aliments que semblen saludables però no ho són? Quins aliments creus que enganyen més?

Crec que s’ha d’anar amb molt de compte amb aquells aliments que estan en l’apartat de dietètica. Els posen en aquell lloc per ressaltar un ingredient però  hem de tenir en compte la resta. Per exemple, en alguns casos  a l’envàs posa “ric en fibra”, llavors algú que necessita incorporar més fibra a la seva dieta agafarà aquest producte, però si mirem l’etiqueta potser és ric en fibra però té molt de sucre afegit o greixos menys saludables.

Hem de pensar si ens compensa menjar un aliment així per la fibra. Potser ens compensa més agafar un producte normal, no dietètic, i buscar la fibra en uns altres aliments, per exemple una barra de pa integral, arròs o pasta integral. Un altre exemple podrien ser, les barretes dietètiques. Has de mirar els ingredients i revisar-los per si s’ajusten al que estàs buscant en aquella barreta.

Després està el tema de la publicitat i el màrqueting. Tu pots anar amb la teva idea al supermercat i et trobes que els productes més accessibles i millor col·locats no són els mes saludables. Al final pots acabar amb un munt de productes al carro que no eren el que havies entrat a buscar, com galetes, xocolates, bombons...

Creus que som conscients de la importància de l’alimentació en la nostra salut?

La societat no és gens conscient de l’impacte que té l’alimentació en la seva salut. Tot i que és cert que cada dia hi ha més gent que es fixa més en la seva alimentació, però falta molta educació en aquest tema.

Ho noto molt a les entrevistes amb els pacients. Alguns no saben en quina categoria va un aliment. Les nutricionistes dividim molt sovint els aliments en categories com: verdures, fruites, cereals, carn, etc. Hi ha coses que donem per fet que sap tothom, però hi ha moltes persones que no ho tenen tant clar. Falta molta educació nutricional. Per exemple, si els expliques que no poden menjar proteïnes, et pregunten “D’acord, però salsitxes sí?”. 

No n’hi ha prou amb el que ens ensenyen a l’escola?

Al tenir fills he vist que a l’escola donen informació sobre  nutrició, es parla dels grups d’aliments, etc. Però és un coneixement que després queda molt dissolt.

"L’escola és un reforç a l’educació però qui ha d’ensenyar a menjar és la família"

Al final qui compra els aliments, qui escull el que es dinarà o què portaran d’esmorzar son els pares. L’escola és un reforç a l’educació però qui ha d’ensenyar a menjar és la família. Com volem que els nens aprenguin a menjar bé si molts cops els pares, que son les persones que organitzen els àpats d’aquests nens, no tenen coneixements molt bàsics d’alimentació?

Sabem fer la compra o fer una bona compra?

El problema és que abans d'anar a comprar ja hauríem de saber què hem de comprar. Hauríem de saber planificar una ingesta equilibrada i sana però si no tens aquestes nocions bàsiques sobre nutrició és difícil que vagis al supermercat i sàpigues triar els productes. La gent compra una mica “al tutún” perquè no hi ha aquest pas previ de pensar: “en base a aquests criteris faré la compra”.