Un fàrmac que s’utilitza per tractar la diabetis ha demostrat millorar el pronòstic dels pacients amb estenosi aòrtica sotmesos a intervenció valvular cardíaca percutània (TAVI). El medicament, dapagliflozina, va reduir la taxa de mort o d’ingrés per insuficiència cardíaca segons els resultats d’un assaig clínic realitzat en 1.250 pacients. L’estudi es publica a la revista The New England Journal of Medicine.
Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat i despesa sanitària arreu del món. Entre elles, les malalties de les vàlvules cardíaques representen un problema significatiu, especialment l'estenosi de la vàlvula aòrtica, la prevalença de la qual augmenta amb l'envelliment de la població. S'estima que entre el 3% i el 5% de les persones majors de 75 anys a Europa i Espanya pateixen aquesta afecció, el que equival a aproximadament 8 milions de persones al món.
L'estenosi aòrtica és una malaltia degenerativa que progressa lentament, reduint l'orifici pel qual la sang és bombejada del cor a la resta del cos. Com a conseqüència, el múscul cardíac ha d'esforçar-se més, el que pot derivar en insuficiència cardíaca, angina de pit o fins i tot mort sobtada per arrítmies malignes.
Tradicionalment, el tractament d'aquesta patologia ha estat el reemplaçament valvular mitjançant cirurgia cardíaca. No obstant això, en pacients d'edat avançada, el risc quirúrgic és elevat, la qual cosa limita l'accés a aquesta intervenció.
En els últims anys, explica Ander Regueiro, investigador del grup Ateroesclerosi, malaltia coronària i insuficiència cardíaca de l'IDIBAPS i cardiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona, s'ha desenvolupat una tècnica anomenada TAVI (transcatheter aortic valve implantation), un procediment menys invasiu que permet implantar una nova vàlvula a través d'un cateterisme, evitant la cirurgia major. Gràcies a la TAVI, molts pacients d'edat avançada han vist prolongada la seva esperança de vida. No obstant això, aquestes persones continuen presentant un alt risc d'insuficiència cardíaca a causa del desgast patit pel cor.
Els inhibidors de SGLT2 (com la dapagliflozina i l'empagliflozina) van ser desenvolupats com a antidiabètics, però la seva efectivitat en insuficiència cardíaca els ha convertit en un tractament clau per a aquesta patologia. No obstant això, tot i que els pacients amb estenosi aòrtica desenvolupen freqüentment insuficiència cardíaca, sovint han estat exclosos dels assaigs clínics amb els inhibidors de SGLT2. A més, la representació de pacients anyosos en aquests assaigs sempre ha estat testimonial. Per aquest motiu, l'equip investigador va decidir realitzar un assaig clínic en aquesta població concreta.
La meitat dels participants va rebre dapagliflozina després de la implantació de TAVI, mentre que l'altra meitat va rebre el tractament estàndard. Després d'un any de seguiment, els resultats van mostrar una reducció significativa en la mortalitat i en els ingressos hospitalaris per insuficiència cardíaca en el grup tractat amb dapagliflozina.
Regueiro assenyala que DapaTAVI marca un moment clau en la investigació cardiovascular i podria canviar el tractament de l'estenosi aòrtica en pacients d'edat avançada arreu del món.
