Recerca

Investigadors del Clínic-IDIBAPS identifiquen una nova encefalitis autoimmune

S’ha vist per primera vegada que alguns pacients amb encefalitis autoimmunes de causa desconeguda tenen anticossos contra una subunitat d’un receptor present a les neurones, el receptor de Kainat

Mar Guasp, Josep Dalmau, Lidia Sabater i Jon Landa

Un estudi encapçalat per Lídia Sabater i Josep Dalmau, del grup de recerca del Clínic IDIBAPS Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes ha descrit un nou tipus d’encefalitis autoimmune que no es coneixia fins ara, l’encefalitis anti-Gluk2. Els primers signants del treball, que s’ha publicat a la revista Annals of Neurology, són Jon Landa i Mar Guasp, del mateix grup d’investigació. L'estudi ha estat parcialment finançat per la Fundació La Caixa.
 


Les encefalitis autoimmunes són un conjunt de malalties inflamatòries del sistema nerviós central en què el sistema immunitari ataca per error proteïnes del propi organisme, en aquest cas, receptors de neurotransmissors o proteïnes de la superfície neuronal. L’acció dels anticossos evita el correcte funcionament d’aquestes proteïnes, la qual cosa pot provocar l’aparició de símptomes neuro-psiquiàtrics com, per exemple, canvis de comportament, psicosis, convulsions i dèficits cognitius i de memòria. Afecten a persones de qualsevol edat i algun dels subtipus apareix, principalment, en nens i adults joves, i representen la tercera part de tots els casos d’encefalitis que es donen al món.

Fins ara s’han descrit 16 encefalitis autoimmunes que afecten al sistema nerviós central. Deu han estat descobertes per estudis liderats pel Dr. Josep Dalmau; quatre en l’etapa iniciada el 2011 al Clínic-IDIBAPS. La nova troballa afegeix una nova encefalitis autoimmune a la llista.

“Teníem un grup de malalts sense un diagnòstic clar però amb símptomes en comú. Tenien afectat el cerebel, una part del cervell que controla l’equilibri i el moviment. Els malalts presentaven vòmits, mal de cap i inestabilitat a la marxa”, explica Josep Dalmau, que també és investigador ICREA i professor de la Universitat de Barcelona. “El que hem descobert és que aquests pacients produeixen anticossos contra una subunitat del receptor del Kainat, la Gluk2, i que aquests anticossos alteren els nivells i la funció dels receptors i, per tant, poden ser els causants de la simptomatologia clínica”.

En una segona part de l’estudi, feta en col·laboració amb el grup de Neurofisiologia que dirigeix Xavier Gasull, es va demostrar que els anticossos també alteren els impulsos elèctrics que faciliten la comunicació entre neurones.

“Els receptor de kainat, conjuntament amb els receptors d’AMPA i NMDA pertanyen a la família dels receptors ionotròpics glutamatèrgics” explica Lídia Sabater. L’equip de dr. Dalmau ja va identificar els anticossos contra el receptor de NMDA el 2007 i contra el receptor AMPA el 2009. “Com que els receptors d’AMPA, de NMDA i de Kainat són molt semblants entre sí no ens ha sorprès que també hi hagi anticossos contra aquest darrer”, conclou Sabater.

Fins ara, es considerava que els pacients amb encefalitis anti-GluK2 tenien una encefalitis “idiopàtica” o “probablement viral” i no rebien la immunoteràpia adequada. Aquest estudi facilita el reconeixement de la síndrome i l’ús ràpid de la immunoteràpia.
 

Referència de l’article

Encephalitis with Autoantibodies against the Glutamate Kainate Receptors GluK2

Jon Landa, Mar Guasp, Federico Míguez-Cabello, Joana Guimarães, Takayasu Mishima, Fumiko Oda, Frauke Zipp, Vladimir Krajinovic, Peter Fuhr, Jerome Honnorat, Maarten Titulaer, Mateus Simabukuro, Jesus Planagumà, Eugenia Martínez-Hernández, Thais Armangué, Albert Saiz, Xavier Gasull, David Soto, Francesc Graus, Lidia Sabater, Josep Dalmau

Ann Neurol. 2021 May 5. doi: 10.1002/ana.26098.