El projecte, amb Eduard Vieta, cap del grup de recerca i Director de l'Institut de Neurociències de l’Hospital Clínic, com a últim autor, i Vincenzo Oliva, investigador del mateix grup, com a primer autor, ha revisat 22 revisions sistemàtiques amb metanàlisi que agrupen 398 estudis sobre el tema i ha analitzat les 162 associacions sobre salut mental sintetitzades en aquestes metanàlisis. Fins ara, l’evidència estava fragmentada en estudis sobre problemes o poblacions concretes, sense una anàlisi conjunta que permetés determinar quines desigualtats disposaven del suport científic més sòlid.
“No només hem volgut recopilar què s’ha publicat, sinó determinar fins a quin punt podem confiar en cadascuna de les associacions observades”, explica Oliva. “Això ens permet distingir les desigualtats amb el suport de l’evidència especialment robusta d’aquelles en què encara necessitem més recerca”.
Els resultats mostren que les persones lesbianes, gais i bisexuals, adolescents i adultes, presenten aproximadament el doble de risc de trastorns depressius i més del doble de risc d’intents de suïcidi que les persones heterosexuals. Al mateix temps, les desigualtats no són homogènies dins del col·lectiu LGBTQIA+, les persones bisexuals presenten més simptomatologia ansiosa i més risc d’autolesions no suïcides que les persones lesbianes o gais.
També hi ha diferències significatives en els comportaments relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària. En adolescents, les persones gais presenten més sovint conductes de dieta i conductes purgatives que els nois heterosexuals de la mateixa edat. A més, l’alteració de la imatge corporal mostra un gradient consistent segons el sexe i l'orientació sexual, amb els nivells més alts entre les dones heterosexuals i progressivament més baixos entre les dones lesbianes, els homes gais i els homes heterosexuals.
Més prevenció, detecció precoç i una atenció inclusiva
L’estudi posa en evidència la necessitat de desenvolupar estratègies inclusives de prevenció i detecció precoç, millorar l’atenció en salut mental i abordar factors socials i estructurals, com l’estigma i la discriminació, que poden contribuir a aquestes desigualtats.
“A la consulta, aquestes desigualtats s’han de traduir en una major capacitat per identificar precoçment les persones en risc. Conèixer les vulnerabilitats específiques de les persones LGBTQIA+ ens pot ajudar a incorporar-les de manera sistemàtica a l’avaluació clínica i a adaptar millor el seguiment i les intervencions a les necessitats de cada pacient”, assenyala Vieta.
També, es detecten buits de coneixement, especialment en l’accés i la qualitat de l’atenció en aquest col·lectiu, els trastorns mentals greus i les poblacions de contextos geogràfics poc representats. Els autors proposen dirigir la recerca en aquest sentit i en estudis longitudinals que permetin entendre millor els mecanismes que expliquen aquestes desigualtats.
Estudi de referència
Mental health disparities in LGBTQIA+ populations: an umbrella review of systematic reviews and meta-analyses. Vincenzo Oliva et al. World Psychiatry. 2026.
