Temes de Salut

La importància de l'estigma social en l'epidèmia de VIH

Avui en dia, el VIH és una malaltia tractable que, si se segueixen les pautes rigorosament, té un risc de contagi pràcticament nul. Tot i això, l'estigma social del VIH segueix representant una barrera per al seu tractament, que repercuteix en la salut dels pacients. Aquesta situació s'accentua segons la posició social, econòmica i cultural dels afectats.

A finals de la dècada dels 80, després de la creació del Programa Global sobre la SIDA a l'OMS, l'atenció va començar a centrar-se en el que es va descriure com "la tercera epidèmia", després de la infecció per VIH i casos diagnosticats de SIDA . Aquesta és l'epidèmia de respostes socials cap a aquesta infecció, caracteritzades gairebé sempre per nivells alts de discriminació i negació. L'estigma social va crear serioses barreres estructurals per dur a terme polítiques i programes efectius per fer front a l'epidèmia del VIH.

La classe social, l'exclusió econòmica, la discriminació racial i ètnica, les diferències de poder entre els gèneres i l'opressió sexual, entre d'altres forces estructurals socials, van determinar el camí de l'epidèmia. També van condicionar els tipus de respostes de diferents comunitats i forces polítiques enfront de la infecció. Aquests factors socials contribueixen a resultats poc efectius pel que fa a programes de salut relacionats amb el VIH.

Per lluitar contra aquest estigma i les seves conseqüències en la salut, hi ha diverses mesures que són crucials, la majoria a nivell governamental i de l'administració, com són: augmentar la inversió en mesures de cohesió social i millorar l'atenció sanitària dels usuaris de drogues de via parenteral, per aconseguir la disminució de les pràctiques d'injecció. Una altra de les mesures utilitzades és la creació de grups de suport. Per als afectats pel VIH, poder confirmar que no estan sols a l’enfrontar aquests problemes és el primer pas crític per superar l'estigma estructural i la marginació que enfronten com a grup.

S'ha vist que aquestes mesures tenen un impacte positiu en la prevenció, tractament i atenció del VIH, especialment entre treballadores sexuals en diversos entorns.

Malgrat els desafiaments plantejats per la falta d’equitat social i estructural, és imprescindible dur a terme aquest tipus d'accions en diferents nivells per promoure l'accés a la salut dels grups de risc. Així com, a nivell de comunitat, aconseguir un canvi social sostenible, en què factors com l'entorn cultural, econòmic i sociopolític no siguin determinants per a contraure infeccions com el VIH.