Un recurs de transició després d’una descompensació psicopatològica
L’Hospital de Dia és un recurs assistencial que forma part de la Secció d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil del Clínic. Està pensat per a infants i adolescents que han presentat una descompensació greu de la seva salut mental i necessiten una atenció especialitzada abans de reprendre completament la seva vida habitual.
La Mariló Noró, orientadora educativa i docent de l’Aula de l’Hospital de Dia general, forma part d’un equip multidisciplinari integrat per psiquiatres, psicòlegs clínics, infermeres especialistes en salut mental, educadors, treballadors socials i professionals de l’educació. La seva tasca va molt més enllà de l’activitat acadèmica: és una peça clau en el procés terapèutic dels infants i joves que atenen.
"La meva figura és estratègica perquè aporta la mirada educativa en un entorn hospitalari. La meva feina consisteix en vincular l'alumnat que arriba a l'hospital de dia amb els seus aprenentatges i el seu centre educatiu, perquè és un factor terapèutic per ells".
Segons explica la cap de la Secció de Psiquiatria Infantil i Juvenil, Astrid Morer, es tracta d’“un recurs terapèutic intensiu on els nois i noies poden estar com a màxim fins a sis mesos” i que serveix “per tornar a la vida que tenien abans de la crisi”. En alguns casos també permet intervenir abans que la situació requereixi una hospitalització completa.
L’Hospital de Dia del Clínic rep infants de 6 a 12 anys, franja per la qual és centre de referència a Barcelona, i també joves de 12 a 18 anys. Actualment compta amb diferents programes: un hospital de dia general per a infants i adolescents amb problemes emocionals greus; un programa específic per a trastorns de l’espectre autista i un altre destinat als trastorns de la conducta alimentària. Cadascun d’aquests programes incorpora una mestra de l’aula hospitalària.
Quan la salut mental afecta el recorregut escolar
La descompensació de salut mental no només genera patiment clínic emocional. Sovint també provoca absències prolongades, dificultats d’aprenentatge o una desvinculació progressiva de l’escola.
“És freqüent que més del 50% dels nois i noies hagin tingut sensació de desconnexió escolar, fracàs escolar o hagin perdut l’escolarització durant molt de temps”, assenyala Morer. Per això, un dels objectius principals d’aquest recurs és ajudar-los a recuperar la vinculació amb qualsevol activitat educativa.
És en aquest context on la figura de la mestra adquireix una rellevància especial. “La meva feina permet garantir el dret a l'educació d'aquests infants i joves”, explica Noró.
La mirada educativa dins d’un equip clínic
Una de les singularitats de l’Aula Hospitalària és que la docent forma part de l’equip assistencial. De fet, participa en les reunions de seguiment dels casos i comparteix informació amb la resta de professionals per adaptar les intervencions a les necessitats de cada infant o adolescent.
“Funcionem com un equip multidisciplinari. La mestra està integrada dintre de l’equip clínic”, destaca Morer. Aquesta integració permet connectar dues realitats que sovint avancen de manera paral·lela: la clínica i l’educativa.
Per a Noró, la seva aportació principal és precisament aquesta perspectiva educativa. “Aquests infants i aquests joves entren aquí com a pacients, però quan entren a l’aula la meva mirada és com a alumnes i s'obliden d'aquesta part de malestar; és com aproximar-los a la seva quotidianitat”.
Aquest canvi de perspectiva té un valor afegit. L’aula es converteix en un espai on poden recuperar rutines, assumir reptes adaptats a les seves capacitats i reconnectar amb aspectes de la seva identitat que van més enllà de la malaltia.
Un pont permanent amb les escoles
Una part important de la feina de les mestres és la coordinació amb els centres educatius d’origen. El contacte amb tutors, equips directius, Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) i altres recursos educatius és constant.
“Som l’enllaç entre l’escola i la part clínica i hospitalària”, explica Morer. La docent és qui ajuda a adaptar currículums, traslladar necessitats específiques i preparar els processos de reincorporació escolar.
Aquest treball conjunt és especialment rellevant perquè molts dels joves atesos presenten necessitats educatives específiques derivades del seu estat de salut mental. Noró destaca el valor d'aquesta tasca personalitzada : “Quan plantegem una incorporació al centre, acompanyem aquest procés i traslladem estratègies que aquí han funcionat”.
La recuperació que té lloc a l’aula
L’aula és un dels espais on es fan visibles els avenços dels joves durant el tractament. La participació, la capacitat de concentració, la recuperació d’hàbits d’estudi o la disminució de l’angoixa davant dels aprenentatges són alguns dels indicadors que permeten observar aquesta evolució.
Aquest progrés és possible gràcies al treball coordinat de tot l’equip. Des de la infermeria de salut mental, Elías Guillén subratlla la importància de generar un entorn segur perquè el tractament sigui efectiu. “La cura principal d'un infermer de salut mental és generar entorns on el xaval es pugui sentir segur i pugui parlar del motiu pel qual està aquí i perquè pugui trobar aquest tractament”.
En aquest ecosistema assistencial, la mirada educativa aporta una dimensió complementària però indispensable. Mantenir el vincle amb l’escola, garantir el dret a l’educació i facilitar el retorn a la comunitat educativa formen part d’un mateix objectiu: ajudar els infants i adolescents a recuperar el màxim nivell de funcionament possible en totes les àrees de la seva vida.
Per a Noró, aquesta és l’essència de la seva tasca: "Crec que és un privilegi poder tenir aquest espai i a la vegada, el fet de que treballi un equip multidisciplinari, on compartim la mirada social clínica. Tot això m'ajuda a oferir aquest alumne la millor atenció educativa que li puc oferir".
