Avui dia ningú no discuteix els avantatges de l’ús de les TIC; tanmateix, existeix una gran preocupació per la possible influència negativa que pot tenir l’ús excessiu, problemàtic o addictiu de mòbils, videojocs i xarxes socials en el desenvolupament físic i psicosocial dels infants i adolescents, especialment en aquells més vulnerables, com és el cas dels menors amb problemes de salut mental.
Com afecta l’ús de pantalles al cervell adolescent?
Diversos estudis científics han associat l’ús excessiu de pantalles amb problemes de rendiment acadèmic i diferents trastorns de salut mental, tot i que no s’hi ha demostrat una relació causal. Les evidències actuals apunten que ambdues circumstàncies s’influeixen mútuament, sense que es pugui establir què va ser primer. Quan coexisteix una addicció i un altre trastorn mental, es parla de “patologia dual”.
En general, són els pares i educadors els encarregats d’ensenyar als joves a fer un ús moderat de les TIC i de promoure una actitud crítica envers els continguts i la cultura digital. És responsabilitat seva negociar el temps i les condicions d’ús, així com supervisar que aquestes es compleixin. Ara bé, quan això no és suficient i es compleixen els criteris d’ús problemàtic o addictiu, és necessari un tractament específic en programes especialitzats, com el Programa Dual del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic. Aquests programes aborden la problemàtica de l’ús de pantalles tenint en compte els diferents factors comòrbids i sempre des d’una perspectiva multidisciplinària.
El tractament de la patologia dual relacionada amb l’ús problemàtic o addictiu de pantalles requereix flexibilitat i adaptació a cada cas. Cal, en primer lloc, entendre els símptomes i les circumstàncies, i avaluar quines altres dificultats emocionals, cognitives, familiars o socials, a més de l’ús de pantalles, poden requerir intervenció. D’altra banda, el control del comportament addictiu ha de ser un objectiu consensuat, ja que, a diferència de les addiccions a substàncies, l’abstinència completa a la tecnologia a mitjà-llarg termini no és realista en la societat actual, on la tecnologia és una eina indispensable per a l’educació, la socialització i el futur laboral.
A més, i especialment en infants i adolescents, és fonamental que els tractaments vagin més enllà del simple control del temps d’ús de pantalles, ja que sovint aquest pot ser una via d’escapament o un mecanisme de defensa davant les dificultats personals. Així, la majoria de programes inclouen el tractament de símptomes comòrbids com l’ansietat o la depressió, en combinació amb entrenament en habilitats socials, gestió emocional, planificació, organització i control d’impulsos, entre d’altres. També és clau ajudar el/la jove a construir un nou estil de vida que integri alternatives d’oci saludables dins les seves obligacions quotidianes, i incorporar-hi la família i l’entorn social més proper.
Educar en l’ús saludable de pantalles
En els darrers temps, alguns països han prohibit l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. A casa nostra també s’està debatent aquesta possibilitat, així com la restricció dràstica de l’ús de dispositius electrònics als centres d’educació primària i secundària. Davant aquestes propostes prohibicionistes, hi ha professionals que defensen un enfocament més equilibrat, que restringiria l’ús de pantalles només durant la primera infància i promouria un acostament progressiu a la tecnologia a mesura que augmenta la maduresa del menor, combinant-ne un ús responsable amb altres activitats beneficioses per al desenvolupament.
Aquestes propostes requereixen mesures de suport a les famílies i als educadors en la seva tasca d’ensenyar i supervisar el bon ús de les tecnologies en cada etapa del desenvolupament infantil i juvenil, amb especial atenció als infants amb trastorns del neurodesenvolupament, com el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH) o el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), així com aquells amb dificultats emocionals o de relació social, que podrien presentar un risc més elevat de problemes associats a l’ús de pantalles.
En definitiva, l’abordatge de les conductes problemàtiques associades a les pantalles ha de ser flexible i tenir en compte múltiples factors, tant individuals com de l’entorn social i el context cultural, motiu pel qual hi ha diverses propostes i enfocaments arreu del món. Per exemple, en alguns països orientals, amb més tradició disciplinària, és freqüent enviar joves amb addicció als videojocs o a Internet a camps de treball d’estil militar (coneguts com a boot camps). Per tant, és possible que en alguns contextos nacionals siguin útils les lleis de prohibició d’accés a les xarxes socials per als menors de 16 anys. Només el futur ens ho podrà confirmar, i en tot cas, caldrà valorar si aquestes mesures són aplicables al nostre país, on les circumstàncies culturals i legislatives, així com les necessitats familiars i socials, són diferents. Alguns experts consideren que aquesta mesura pot ser difícil d’aplicar al nostre entorn, o fins i tot contraproduent, ja que podria augmentar el desig d’accedir a determinades plataformes, fomentar la creació de comptes falsos o l’ocultació de l’edat real.
A més, sembla poc probable que aquesta mesura sigui realment efectiva si no s’acompanya d’altres accions, com el control de la indústria tecnològica i el suport a les famílies i als educadors per facilitar un “acompanyament digital” als menors.
Referències:
-
Díaz-Hurtado, R., Mateus-Gómez, S., Alonso-Vilar, C., Romero-Triñanes, E., Castro-Mesa, A., Magallón-Neri, E. (2025, en premsa). Ús problemàtic d’Internet, comorbiditat psicopatològica i factors de personalitat en població clínica adolescent. Health and Addictions / Salud y Drogas, 25(1). DOI: https:/doi.org/10.21134/989
-
Comunicat dels professionals de la psicologia clínica especialitzats en addiccions comportamentals sobre l’ús de pantalles.
