Per què creix la pròstata amb l'edat?
La pròstata és una glàndula de la mida d'una nou situada sota la bufeta i davant del recte. Envolta la uretra, que és el conducte pel qual s'expulsa l'orina des de la bufeta cap a l'exterior.
Amb el pas dels anys, la pròstata tendeix a augmentar de mida. Quan aquest creixement és benigne (és a dir, no cancerós) i produeix símptomes urinaris, parlem d'hiperplàsia benigna de pròstata.
És un procés freqüent amb el pas dels anys:
- Més de la meitat dels homes majors de 60 anys presenten algun grau de creixement prostàtic.
- A partir dels 80 anys, la prevalença és encara més elevada.
No tots els homes amb pròstata augmentada tindran símptomes. La intensitat depèn del grau d'obstrucció de la uretra i de la resposta de la bufeta.
El creixement prostàtic està relacionat principalment amb canvis hormonals de l'envelliment masculí, especialment amb l'acció de la testosterona i la dihidrotestosterona (DHT).
Aquest procés és progressiu i forma part de l'envelliment natural masculí. No està vinculat a infeccions, activitat sexual ni hàbits concrets.
Símptomes més freqüents després dels 50 anys
Els símptomes s'agrupen sota el terme símptomes del tracte urinari inferior (STUI) i es divideixen en dos tipus:
Símptomes obstructius
- Dificultat per iniciar la micció.
- Disminució de la força del raig urinari.
- Sensació de buidatge incomplet.
- Degoteig en acabar.
Símptomes irritatius
- Necessitat urgent d'orinar.
- Augment de la freqüència urinària.
- Aixecar-se diverses vegades a la nit (nicturia).
En fases avançades poden aparèixer retenció aguda d'orina, infeccions urinàries, càlculs vesicals o, en casos poc freqüents, afectació renal.
Diferències amb el càncer de pròstata
La hiperplàsia benigna de pròstata no és càncer ni implica directament un risc més elevat de desenvolupar-lo.
Tanmateix, ambdues malalties poden coexistir i compartir alguns símptomes. Per això, davant de símptomes urinaris persistents és important realitzar una avaluació mèdica adequada per descartar altres causes.
Impacte en la qualitat de vida
La hiperplàsia benigna de pròstata pot afectar el descans nocturn, generar fatiga diürna i limitar activitats socials a causa de la necessitat freqüent d'orinar.
Tot i que el creixement prostàtic és freqüent, els símptomes es poden tractar i millorar amb seguiment mèdic adequat.
Quan consultar en cas de molèsties urinàries?
A partir dels 50 anys, es recomana una valoració mèdica quan:
Els símptomes urinaris afecten el son o la vida diària.
- Existeix dolor en orinar.
- Apareix sang a l'orina.
- Dificultat o incapacitat per orinar.
- Infeccions urinàries repetides.
Un diagnòstic precoç permet evitar complicacions i millorar la qualitat de vida.
Opcions de tractament
El tractament depèn de la intensitat dels símptomes i del seu impacte en la qualitat de vida.
Mesures conservadores
En casos lleus es pot optar per seguiment periòdic i ajustos en hàbits miccionals, com reduir la ingesta de líquids abans de dormir o moderar el consum de cafeïna i alcohol.
Tractament farmacològic
Quan els símptomes són moderats o progressius, es pot emprar:
- Medicació que relaxa la musculatura prostàtica.
- Fàrmacs que redueixen progressivament la mida de la pròstata.
- Tractaments combinats en determinats casos.
Aquests medicaments solen ser eficaços i ben tolerats, tot i que poden tenir efectes secundaris que cal valorar de manera individual.
Tractaments quirúrgics o mínimament invasius
Es consideren quan els símptomes són greus, hi ha complicacions o el tractament mèdic no és suficient.
Actualment existeixen tècniques menys invasives que permeten una recuperació més ràpida que la cirurgia tradicional.
L'enucleació prostàtica amb làser s'ha consolidat com una tècnica molt eficaç, especialment en pròstates grans, ja que permet eliminar l'adenoma prostàtic amb menor sagnat i recuperació més ràpida.
La resecció transuretral de pròstata (RTU) continua sent una de les intervencions amb més experiència clínica, especialment en pròstates petites o mitjanes.
En pròstates molt voluminoses, la adenomectomia robòtica pot ser una alternativa a la cirurgia oberta, amb els avantatges de la cirurgia mínimament invasiva.
Seguiment a partir dels 50 anys
A partir dels 50 anys, o abans si hi ha antecedents familiars, és recomanable mantenir controls mèdics periòdics.
L'avaluació individualitzada permet:
- Detectar precoçment problemes prostàtics.
- Diferenciar la hiperplàsia benigna d'altres malalties de la pròstata.
- Iniciar tractament quan sigui necessari.
La hiperplàsia benigna de pròstata és una condició freqüent i tractable. Amb informació adequada, diagnòstic oportú i seguiment mèdic, la majoria dels homes poden mantenir una bona qualitat de vida.
INFORMACIÓ DOCUMENTADA PER:
Dr. Maurizio D'Anna, Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic Barcelona
