Temes de Salut

Tenir una malaltia autoimmune augmenta la susceptibilitat d’agafar la COVID-19?

En les persones amb malalties com el lupus o l’artritis reumatoide el sistema immune no funciona de manera correcta i ataca a les cèl·lules del propi cos. És per això que se’ls administra medicació immunodepressora. La suma d’aquests dos factors fa que aquestes persones siguin més vulnerables a agafar infeccions. Ocorre el mateix en el cas de la COVID-19?

Les persones amb malalties autoimmunes s’han descrit com població amb major risc de contraure infeccions. Això es deu, en primer lloc, a la pròpia alteració que les diferents malalties autoimmunes provoquen en el sistema immunològic i, en segon lloc, i més important, als fàrmacs immunodepressors que s’utilitzen en el tractament de la majoria d’aquestes malalties. Per saber si realment aquests pacients tenen un major risc de tenir la COVID-19 o de desenvolupar les seves formes més greus, s’han d’analitzar les dades dels estudis publicats fins ara. 

Pel que fa al risc de contagi, el que s’ha observat fins ara indica que el percentatge de malalts de COVID que tenien una malaltia autoimmune és molt baix (al voltant de l’1%). Amb aquestes dades és massa aviat per treure conclusions definitives, però tot indica que el risc de contagiar-se de la COVID-19 depèn més del correcte seguiment de les mesures de distanciament social, el bon ús de les mascaretes i del rentat de superfícies i de mans,  que no pas de tenir algun tipus de malaltia autoimmune.

A més, el tractament immunodepressor també s’ha associat a un augment del risc de tenir una infecció, ja que dificultaria l’eliminació del virus per part de les cèl·lules del sistema immunològic. Es podria pensar, doncs, que en la situació actual el millor seria abandonar el tractament immunodepressor. Però, de fet, els estudis demostren tot el contrari: seria més greu el risc de rebrot de la pròpia malaltia autoimmune que no pas el risc d’agafar una infecció. Per tant, una de les recomanacions més clares és la de que els pacients no abandonin el seu tractament de base.

Un altre aspecte que encara s’està investigant en persones amb malalties autoimmunes és el risc de presentar una forma greu de la infecció per COVID-19. El coronavirus és capaç de produir una pneumònia i desencadenar una fase d’inflamació molt important. Això ocorre aproximadament en un 20% dels pacients infectats. Aquesta reacció pot donar lloc a una fallada de diferents òrgans que obliga a l’ingrés del pacient en una unitat de vigilància intensiva i, en alguns casos pot provocar la mort.  Alguns articles  indiquen que el pronòstic dels pacients amb malaltia autoimmune és similar al de la població general del mateix sexe i edat. Tot i que altres fonts d’informació, com el registre COVID-19 Global Rheumatology Alliance, indiquen el contrari. Aquest registre inclou informació de més de 800 pacients amb malaltia autoimmune i COVID procedents de tot el món. De les seves dades es pot extreure que la mortalitat en aquests pacients se situa al voltant del 9%, una xifra superior a la registrada en la població general. Tot i això, calen anàlisis més detallats per saber quin paper juguen altres factors com l’edat, l’obesitat o les malalties cardiovasculars en aquesta xifra.

Un altre aspecte a destacar que relaciona les malalties autoimmunes i la COVID-19 és que alguns dels fàrmacs que s’utilitzen per tractar el virus es fan servir també en algunes malalties autoimmunes com la hidroxicloroquina, els corticoides o el tocilizumab. En el cas de la hidroxicloroquina que prenen molts pacients amb lupus eritematós sistèmic, sembla que en estudis de laboratori hauria demostrat activitat antivírica impedint l’entrada del SARS-CoV-2 a l’interior de les cèl·lules. Malauradament, les evidències de la seva eficàcia en pacients infectats són contradictòries. També s’estan portant a terme estudis que intenten demostrar l’eficàcia d’aquest fàrmac per prevenir la infecció en personal sanitari. Es podria pensar, doncs, que els pacients amb malaltia autoimmune que estan en tractament amb hidroxicloroquina, corticoides o tocilizumab estarien protegits del desenvolupament de les formes més greus de la infecció. Però, per ara, no hi ha prou evidències per confirmar o descartar aquesta hipòtesi.

Per tant, a dia d’avui, les recomanacions que es poden fer a les persones amb alguna malaltia autoimmune són mantenir les mesures generals de distanciament social, l’ús de mascaretes i el rentat freqüent de mans. A més, no han d’abandonar el tractament immunodepressor de base i, en cas de dubte o de sospita d’infecció per coronavirus, s’han de posar en contacte amb el seu metge, que els donarà les instruccions més adients en cada cas.     

Autors: Dr. Gerard Espinosa, metge internista i Dr. Ricard Cervera, Cap del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic de Barcelona