Temes de Salut

Tornada a l'exercici físic durant la pandèmia per COVID-19

La pandèmia per la SARS-CoV2 ha impactat en la societat de maneres molt diverses. Moltes persones han modificat els seus hàbits a causa de el confinament, com la pràctica d'exercici físic, en què gran part de la població ha cessat o modificat la seva activitat. És important destacar que aquelles persones que han tingut la malaltia i les que presenten seqüeles no poden reiniciar l'activitat laboral ni l'esportiva de forma normal.

Foto: Piqsels

Des del punt de vista físic, el confinament ens ha obligat a tenir una activitat sedentària o reduir de manera significativa l'activitat, amb la consegüent repercussió negativa en la condició física, en la composició corporal o en la pèrdua de capacitats físiques, com la força o la resistència. Això ha tingut conseqüències en la salut i en la capacitat per fer front a les activitats quotidianes, que ha estat encara més evident en persones grans o amb malalties cròniques. En el cas de persones sanes que practiquen exercici de forma habitual, sigui de forma aficionada o federada, el confinament ha provocat una situació de desentrenament.

Per a les persones que han tingut la malaltia de la COVID-19 la situació és molt diferent. Se sap que l'espectre de la infecció va des pacients asimptomàtics a persones que han ingressat en unitats de cures intensives i han requerit suport de ventilació. Tot i que els principals símptomes de la infecció per SARS-CoV2 tenen lloc en el sistema respiratori, el virus té una afectació multisistèmica. A causa de la recent aparició d'aquesta malaltia, encara no hi ha publicacions mèdiques que indiquin amb certesa les seqüeles a mig i llarg termini, per la qual cosa és fonamental dur a terme una valoració mèdica per identificar-les i tractar-les de forma adequada.

En el seguiment de pacients que han tingut la malaltia s'estan documentant símptomes o molèsties residuals com són la sensació de falta d'aire, el dolor toràcic, el dolor muscular generalitzat, el dolor articular, la pèrdua de pes, la fatiga i el cansament. Així mateix, també s'ha observat una disminució de la capacitat per fer activitat física, amb la consegüent dificultat per reprendre les activitats laborals o esportives habituals. A totes aquestes possibles seqüeles i dificultats posteriors a la infecció per SARS-CoV2 se li afegeix la reducció en la qualitat de vida i les alteracions emocionals que solen experimentar, de manera que la recuperació després d'aquesta infecció és especialment dura.

Moltes persones, fins i tot sense haver tingut molèsties o seqüeles per la COVID-19 ni pel confinament, no han iniciat les seves activitats esportives habituals per tenir dubtes o per falta d'informació de com fer-ho de forma segura. Totes aquelles persones que vulguin reprendre les seves activitats esportives habituals han de fer-ho de forma progressiva, ja que realitzar una activitat física exposa a el cos a una exigència elevada a la qual cal adaptar-se. Aquesta exigència en una persona desentrenada, que té algun tipus de malaltia o que s'ha vist afectada per la infecció COVID-19 pot suposar un risc encara més gran, principalment des del punt de vista cardiorespiratori i musculoesquelètic. Així doncs, és molt recomanable consultar amb professionals abans de reprendre l'activitat, tant en persones sanes com en aquelles que tenen malalties cròniques.

Les persones que han tingut la malaltia per COVID-19 són aquelles en què és més fonamental realitzar una correcta prescripció d'exercici de forma individualitzada. No sense primer estudiar amb detall l'episodi infecciós, identificar les possibles seqüeles i fer una valoració clínica i funcional detallada. D'aquesta manera, es podrà reprendre l'exercici sabent què fer i en quines condicions, sempre tenint en compte les preferències i adaptant l'activitat a les necessitats i objectius personals.

Autors: Dr. David Dominguez, Dra. Eva Ferrer, Dr. Gil Rodas, Unitat de Medicina de l'Esport Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu